El Comitè Nobel ha anunciat aquest dilluns que el genetista suec Svante Pääbo és el guanyador del Premi Nobel de Medicina d’enguany. Segons han explicat des del mateix comitè, Pääbo ha aconseguit el guardó més prestigiós del món pels seus descobriments seqüenciant el genoma dels neandertals i per altres descobriments sobre homínids extingits i l’evolució dels humans.
Va crear “una nova disciplina científica”
El Comitè Nobel, de fet, ha afirmat que va “aconseguir una cosa que semblava impossible” quan va seqüenciar l’ADN dels neandertals i va descobrir que els humans primitius s’havien hibridat amb els seus cosins evolutius. El seu camí cap al Nobel va començar el 2010, quan Pääbo va ser pioner en els mètodes per extreure, seqüenciar i analitzar l’ADN de restes de neandertals, que han permès comparar-los amb mostres genètiques d’humans actuals. Això, afirma el Comitè Nobel, va “originar tota una nova disciplina científica, la paleogenòmica”.
Svante Pääbo és el director de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva de Lepzig, a Alemanya, des de fa 25 anys, i els seus treballs mostrant les diferències entre els humans actuals i els seus parents extingits són “la base per explorar què ens fa únics com a humans”, ha recordat el Comitè Nobel en anunciar que li ha donat el premi.
També és el descobridor dels denissovans
A més de per seqüenciar el genoma dels neandertals, Svante Pääbo també és conegut com a descobridor dels denissovans, una altra espècie humana molt propera i que, altre cop, també va hibridar-se amb els humans primitius, fent que algunes parts del seu ADN continuïn presents en nosaltres. Tot plegat, a més, no és interessant només com a curiositat científica o evolutiva sinó que, de fet, els fragments de genoma d’altres espècies humanes, que tots duem en major o menor mesura, poden tenir implicacions mèdiques importants.
