MonPlaneta
Svante Pääbo, Nobel de Medicina per seqüenciar l’ADN dels neandertals

El Comitè Nobel ha anunciat aquest dilluns que el genetista suec Svante Pääbo és el guanyador del Premi Nobel de Medicina d’enguany. Segons han explicat des del mateix comitè, Pääbo ha aconseguit el guardó més prestigiós del món pels seus descobriments seqüenciant el genoma dels neandertals i per altres descobriments sobre homínids extingits i l’evolució dels humans.

Va crear “una nova disciplina científica”

El Comitè Nobel, de fet, ha afirmat que va “aconseguir una cosa que semblava impossible” quan va seqüenciar l’ADN dels neandertals i va descobrir que els humans primitius s’havien hibridat amb els seus cosins evolutius. El seu camí cap al Nobel va començar el 2010, quan Pääbo va ser pioner en els mètodes per extreure, seqüenciar i analitzar l’ADN de restes de neandertals, que han permès comparar-los amb mostres genètiques d’humans actuals. Això, afirma el Comitè Nobel, va “originar tota una nova disciplina científica, la paleogenòmica”.

Possible aspecte d'un home de Neandertal | Museu d'Història Natural de Kensington / Michael Brace / Flickr
Possible aspecte d’un home de Neandertal | Museu d’Història Natural de Kensington / Michael Brace / Flickr

Svante Pääbo és el director de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva de Lepzig, a Alemanya, des de fa 25 anys, i els seus treballs mostrant les diferències entre els humans actuals i els seus parents extingits són “la base per explorar què ens fa únics com a humans”, ha recordat el Comitè Nobel en anunciar que li ha donat el premi.

També és el descobridor dels denissovans

A més de per seqüenciar el genoma dels neandertals, Svante Pääbo també és conegut com a descobridor dels denissovans, una altra espècie humana molt propera i que, altre cop, també va hibridar-se amb els humans primitius, fent que algunes parts del seu ADN continuïn presents en nosaltres. Tot plegat, a més, no és interessant només com a curiositat científica o evolutiva sinó que, de fet, els fragments de genoma d’altres espècies humanes, que tots duem en major o menor mesura, poden tenir implicacions mèdiques importants.

Més notícies
Una cadena d'ADN

L’arbre genealògic més gran del món es remunta a fa 100.000 anys

Combinant ADN modern i antic, han creat una enorme xarxa que permet traçar l'origen de les persones a partir dels gens compartits
:  - Mobile
La població d'origen europeu té un tant per cent de tolerants a la lactosa enormement més alt que la resta d'humans | Pxhere

La tolerància a la lactosa pot ser una adaptació a la fam i les epidèmies

Un estudi ofereix aquesta explicació per a la capacitat de les persones d'origen europeu de digerir la llet
:  - Mobile
Esquelet i reproducció home de Neandertal al Museu Nacional de Ciència i Natura de Tòquio (Japó)

Un estudi en neandertals i humans apunta al retrocés de variants genètiques associades al TDAH

La hiperactivitat o la impulsivitat podrien haver estat seleccionats favorablement per a la supervivència en ambients ancestrals dominats per un estil de vida nòmada.
:  - Mobile
La cova Deníssova, a Sibèria | Wikimedia Commons

Neandertals, denissovans i humans moderns van conviure a la mateixa cova de Sibèria

L'anàlisi de l'ADN del terra de Deníssova ha permès fer aquest descobriment sorprenent i únic al món
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa