Les defenses del nostre cos podrien tenir un paper molt important en el desenvolpament de l’Alzheimer i d’altres formes de deteriorament cognitiu. Segons un estudi elaborat per investigadors de la Universitat Northwestern (Estats Units) i publicat a la revista ‘Cell’, l’anàlisi de les defenses del líquid cefalorraquidi apunten que podrien fallar i això, de retruc, podria explicar l’aparició de malalties neurodegeneratives.
La barrera de protecció del nostre sistema nerviós
La raó que fa que el nostre cervell no ens pesi, tot i tenir una massa aproximada d’un quilo i mig, és que sura en líquid cefalorraquidi, que flueix al seu voltant i per la medul·la espinal. Aquesta barrera líquida, a més, el protegeix els impactes que rebem al cap, li aporta proteïnes i, també, li dóna protecció davant de toxines i patògens. Aquesta darrera funció, però, fins ara no ha estat estudiada gaire a fons.
Canvis importants a mesura que envellim
En aquest nou estudi, els investigadors han observat com, a mesura que les persones envelleixen, el sistema immunològic del líquid cefalorraquidi es va desregulant i que, en el cas de les persones que pateixen deteriorament cognitiu, com ara els malalts d’Alzheimer, aquestes defenses són molt diferents de les que tenen les persones sanes.
Els canvis observats poden resultat molt importants en el futur. A més de mostrar quines diferències hi ha entre un cervell sa i un que pateix neurodegeneració, també es podrien fer servir per tractar la inflamació del cervell o fins i tot com a eina de diagnòstic per determinar el nivell d’inflamació del cervell en casos de persones amb demència. És per això que els investigadors han publicat les seves dades en obert, perqùe puguin ajudar altres científics d’arreu del món.
Una tècnica altament sofisticada
L’anàlisi del líquid cefalorraquidi s’ha fet mitjançant una tècnica molt sofisticada anomenada seqüenciació d’ARN unicel·lular. Obtenint mostres de líquid cefalorraquidi de 59 persones i aïllant-ne les cèl·lules immunologiques, es van elaborar 59 perfils diferents, cosa que va donar a l’equip tot un espectre d’edats –54 a 83 anys– i també nivells d’envelliment i de deteriorament cognitiu.
Així és com van poder veure clarament que, en les persones grans sanes, s’havien produït canvis genètics que feien que les cèl·lules estiguessin més actives i inflamades. En les que patien deteriorament cognitiu, en canvi, aquestes cèl·lules T inflamades s’havien clonat i s’havien escampat pel líquid cefalorraquidi i el cervell com si seguissin una crida.
Aquest comportament, creuen els investigadors, es deu a la sobreabundància d’un receptor cel·lular, anomenat CXCR6, que respon a la crida de les micròglies del cervell que, quan degeneren, emeten un senyal. Els científics pensen que es podria tractar d’un mecanisme natural amb efectes perjudicials inesperats, per bé que encara miren d’entendre de quina manera aquestes cèl·lules immuològiques podrien contribuïr als danys que pateix el cervellen persones amb deteriorament cognitiu.
Possibles implicacions per a la recerca
El pas següent, segons afirmen els autors de l’estudi, és expandir la seva investigació per entendre el paper d’aquests limfòcits en l’Alzheimer però també en altres malalties com ara l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i, també, veure què passa amb la neurodegeneració si es bloqueja el senyal o bé s’inhibeixen els receptors cel·lulars per aturar aquesta resposta del sistema immunològic. Un nou avenç que arriba poc després de l’aprovació d’un nou fàrmac molt prometedor per combatre l’Alzheimer.
