Un equip d’investigadors amb participació de la Universitat Pompeu Fabra ha descobert un nou tractament que pot millorar símptomes clau de la síndrome de Williams-Beuren, una malaltia genètica rara. Les conclusions de l’estudi, publicats a la revista ‘eLife’, són de gran interès pels investigadors i metges del camp de les malalties genètiques humanes i avança en la comprensió d’aquesta síndrome.
Una síndrome rara i amb moltes conseqüències
La síndrome de Williams-Beuren afecta aproximadament un de cada 7.500 naixements. Caracteritzat per l’esborrament d’una regió d’entre 26 i 28 gens en un dels dos parells del cromosoma 7, fa que s’expressin per sota del que és típic, donant a lloc a trets facials característics, un comportament hipersociable i amb interaccions desinhibides, un dèficit cognitiu entre lleu i moderat, alteracions cardíaques limitants, nivells alts de calci a la sang, problemes de coordinació motora… i una millora en les habilitats musicals la raó de la qual s’ha descobert recentment.
A dia d’avui no hi ha cap teràpia curativa per a aquesta síndrome, però sí alguns tractaments específics per a alguns símptomes. Justament aquest estudi, que ha fet servir un model in vivo imitant l’alteració genètica de la síndrome, ha trobat canvis en la funció del sistema endocannabinoide que, en modular-se, poden millorar considerablement alguns dels símptomes característics.
Un circuit de neurotransmissió molt important
El sistema endocannabinoide és un circuit de neurotransmissió poc conegut i especialment interessant perquè es pot alterar exògenament. Un dels compostos que ho fa és el cànnabis, que s’uneix a les proteïnes receptores específiques del sistema. Així, com que pot ser modulat amb fàrmacs i té un paper important en l’aprenentatge, la memòria i la sociabilitat, a més d’altres funcions fisiològiques, els investigadors van pensar que podia tenir un rol important en alguns símptomes.
És per això que van emprar un model de ratolí que imita la síndrome a nivell genètic i que presenta efectes semblants. Primer van observar les alteracions del sistema cannabinoide a nivell cerebral, detectant alteracions en l’expressió i funcionalitat d’un del seus principals receptors, el CB1.
Resultats prometedors
Les investigadores Lorena Galera-López i Alba Navarro-Romero expliquen que un tractament amb el fàrmac experimental JZL184, que inhibeix un enzim que degrada endocannabinoides i fa augmentar els seus nivells endògens, té la capacitat de normalitzar els canvis d’activitat del receptor i millorar la sociabilitat, els problemes de memòria, la hipertròfia del cor i la hipertensió.
Per la seva banda, l’investigador Andrés Ozaita afirma que el tractament funciona “segons el context”. Si en ratolins sense modificar no es van observar canvis, al model de Williams-Beuren van ser “notables”, demostrant que modula aquesta condició. A nivell cardíac, per exemple, la millora va ser “molt substancial”, ja que un 70% dels gens alterats per la condició genètica van tornar a nivells d’expressió típics, un resultat “força sorprenent” segons el també professor de la UPF.
El proper pas serà prova molècules que puguin modular el sistema endocannabinoide i que ja tinguin aplicació clínica, per tal de poder fer-les servir més aviat i “veure altres possibilitats terapèutiques” a l’hora de reproduir els efectes positius descrits en aquest treball.
