Un equip de biòlegs de la Universitat de Califòrnia – San Diego, als Estats Units, ha anunciat a través d’un article a la revista ‘Science Advances’ el desenvolupament d’una nova tecnologia d’edició genètica que suposa una millora substancial respecte les emprades fins ara. Basada en la tecnologia CRISPR-Cas9, molt emprada fins ara, aquesta tècnica “tova” és més segura i podria corregir defectes genètics en el futur.
Un dels grans reptes de la medicina
La cura per a malalties genètiques és un dels grans reptes de la medicina, i durant els darrers anys s’han fet avenços molt importants que han dut esperança a milions de persones. No obstant això, la seguretat d’aquests mètodes continua sent una preocupació, i és per això que s’ha continuat estudiant per mirar de fer que les seves aplicacions siguin no només efectives sinó també segures. Així és com s’ha arribat a aquest mètode, que fa servir el sistema natural de reparació de l’ADN i pot suposar els fonaments de noves teràpies genètiques.
En molts casos, les persones amb malalties genètiques duen dues còpies mutades d’un mateix gen, heretades dels seus pares. Això vol dir que, sovint, la mutació d’un cromosoma tindrà una seqüència funcional a l’altre cromosoma, i es pot aprofitar la tecnologia CRISPR per explotar aquesta diferència. Així, el sistema natural de reparació d’ADN pot fer servir la variant sana per corregir la mutació un cop es “talla” lla seqüència mutada.
Resultats molt positius
En experiments amb mosques del vinagre, els investigadors van crear mosques amb els ulls totalment blancs però que, quan expressaven els efectes de l’ús de la nova versió de la tecnologia CRISPR-Cas9, hi apareixien taques vermelles, demostrant que la reparació havia funcionat. En provar-ho, van aconseguir entre un 50% i un 70% d’èxit, en comparació amb el 20-30% de mirar de reparar els dos cromosomes alhora, un mèoda que sovint causa mutacions en el gen que s’intenta reparar i també en altres.
Una nova via
Tot i que els investigadors no saben com funcionaria aquest mètode en aplicar-lo als humans i que potser s’hauria d’ajustar, si més no s’ha aconseguit demostrar que és un cami´que val la pena seguir i que avança en el desenvolupament i la millora d’aquesta tecnologia. Així, s’eliminen alguns dels principals obstacles de l’ús ‘tradicional” de la CRISPR-Cas9. A més, aquesta aproximació és molt més simple que l’anterior i té menys efectes secundaris. Així doncs, es continuarà investigant en aquest sentit per apropar-nos una mica més a una cura per al gran número de malalties i problemes d’origen genètic que afecten la població mundial.
