Un nou gel creat per un equip d’investigadors de la Universitat Johns Hopkins, als Estats Units, ha aconseguit curar al 100% uns ratolins que patien un càncer de cervell molt agressiu, el glioblastoma, que no només és un dels tipus de tumors cerebrals més mortals entre els humans sinó també un dels més habituals. Tal com expliquen a la revista ‘PNAS’, el fàrmac ha estat provat en ratolins i ha donat resultats molt prometedors per a la seva aplicació futura en persones.
Un fàrmac anticàncer i un anticòs combinats
Així doncs, aquest hidrogel podria ser un gran complement als tractaments actuals dels tumors cerebrals, unes malalties en què, malgrat els avenços que s’han fet darrerament, continuen necessitant noves teràpies. Combinant un fàrmac anticàncer i un anticòs en una solució que pren la forma d’un gel, es podria fer servir per omplir els espais que queden després d’extirpar quirúrgicament un tumor. Així, podria arribar als indrets on podrien quedar algunes cèl·lules canceroses i evitar que es reprodueixin.
El producte també activa les defenses del cos
A més d’això, el gel sembla que també activa una resposta del sistema immunològic, que normalment, en casos de glioblastoma, falla. Així, quan es va induïr un nou tumor del mateix tipus als ratolins que havien estat tractats, les seves defenses el van derrotar tot sol, sense prendre cap medicació addicional. Així doncs, el tumor sembla que no només elimina el càncer sinó que ajuda el sistema immunològic a evitar la recurrència.
No obstant això, per aconseguir aquests resultats encara fa falta la cirurgia, ja que aplicar el gel directament la cervell sense retirar el tumor va donar resultats positius, sí, però amb una superviviència de només el 50%. És possible, segons els científics, que l’extirpació del tumor alliberi una mica de pressió i doni més temps al gel per activar les defenses del cor perquè combatin les cèl·ules del càncer.
Una promesa excepcional
Aquest gel és excepcional perquè, habitualment, no s’acostumen a veure ràtios de supervivència del 100% en models de ratolins d’aquesta malaltia. Així doncs, podríem ser davant d’un producte que podria canviar completament les esperances de les persones que tenen glioblastomes, combinant diverses teràpies alhora (quimioteràpia, immunoteràpia i cirurgia) per aconseguir el millor resultat possible. Ara falta continuar treballant per aconseguir adaptar aquest fàrmac als humans, comprovar-ne la seguretat i, amb el temps, dur a terme assaigs clínics per veure’n l’eficiàcia.
