Un descobriment d’investigadors de la Universitat Monash, a Austràlia, ha obert la porta a la regeneració de l’insulina en cèl·lules mare del pàncrees, fent una passa molt important en el desenvolupament de tractaments per a la diabetis de tipus 1 i 2. Tal com expliquen a la revista ‘Signal Transduction and Targeted Therapy’, han aconseguit reactivar aquestes cèl·lules perquè expressin la insulina fent servir un medicament que, a més, ja està aprovat als Estats Units, per bé que no per a la diabetis.
Un tractament per a 500 milions de persones
L’estudi, doncs, podria ser la porta a un tractament pels gairebé 500 milions de persones diabètiques que hi ha arreu del món, per començar, aconseguint substituir les cèl·lules beta dels illots pancreàtics, que es destrueixen en els diabètics de tipus 1, per unes de noves que produeixin insulina. Així s’acabaria amb la dependència de les persones que la pateixen de les proves de glucosa i les injeccions d’insulina i, és clar, amb el trasplantament d’illots pancreàtics com a única opció, que ha millorat la qualitat de vida de moltíssimes persones però que depèn, és clar, dels donants disponibles.
Restablir el funcionament del pàncrees és possible
Si bé fins ara es pensava que el pàncrees d’un diabètic de tipus 1 estava massa danyat com per curar-lo, ja que normalment quan es produeix el diagnòstic és perquè pràcticament totes les cèl·lules beta ja han estat destruïdes. La recerca d’aquest equip demostra, però, que no és incapaç d’expressar la insulina sinó que, a través de les seves cèl·lules mare, es podria arribar a restaurar el seu funcionament.
Tot plegat s’ha aconseguit gràcies a l’avenç en la comprensió dels mecanismes genètics de la diabetis en un moment on els pacients de diabetis, especialment de tipus 2, estan augmentant en una població cada vegada més envellida i on l’obesitat és un problema cada vegada més gran. Així doncs, trobar maneres de prevenir, tractar i fins i tot curar la diabetis és urgent.
Una passa molt important en un camí llarg
A partir d’aquí, els investigadors continuaran treballant per definir les propietats d’aquestes cèl·lules mare i per crear protocols per aïllar-les i expandir-les. Tot i que reconeixen que el seu ús terapèutic encara pot quedar molt lluny, els científics es mostren satisfets del que consideren una passa important en el camí a trobar un tractament aplicable a tots els tipus de diabetis i que, com que fa servir cèl·lules mare del pàncrees del mateix pacient, no té els problemes ètics de fer-ne servir d’embrions.
