Els cargols con, coneguts vulgarment com a cons, són uns gastròpodes carnívors que viuen a les aigües dels oceans Pacífic i Índic. Tot i que algunes de les espècies del grup són carronyaires, n’hi ha moltes altres que són caçadores, i fan servir verins molt potents per paralitzar les preses, fins al punt que alguns poden arribar a ser mortals fins i tot per als humans. En aquest mateix verí, però, hi podria haver la clau per a fabricar medicaments molt efectius contra la diabetis.
El verí dels cons, que aconsegueix paralitzar la seva presa, és molt semblant a la insulina i, de fet, es coneix com a “insulina de cargol con” (Con-Ins). En un article a la revista ‘Proteins: Structure, Function, and Bioinformatics’, un equip d’investigadors de la Universitat de New Hamphshire (Estats Units) explica precisament com algunes variants d’aquest verí podrien servir per elaborar fàrmacs d’acció ràpida contra aquesta malaltia, cada vegada més estesa al món. Segons aquest treball, algunes variants de la Con-Ins s’agafen als receptors del cos humà fins i tot millor que la seva pròpia insulina i, per tant, podrien ser molt útils per estabilitzar els nivells de sucre en sang.
Aquesta substància verinosa, que els cargols con inoculen a través d’una dent, produeix una reacció hipoglucèmica, fent caure en picat els nivells de sucre a la sang. Aquesta Con-Ins, però, té una seqüència de pèptids –que li permet ancorar-se als receptors de la insulina– molt més curta que la dels humans. Tot i així, els investigadors van fer servir el verí de C. geographicus, el més potent que es coneix d’entre els cargols con, com a model per crear sis substàncies anàlogues al seu Con-Ins. Després, van dur a terme simulacions per ordinador per a cada variant, comparant-les amb la insulina humana en diversos aspectes i arribant a la conclusió que, efectivament, funciona més ràpidament que la insulina humana.
Tot i que caldrà continuar estudiant, doncs, sembla que malgrat la diferència en la seqüència de pèptids, la insulina dels cargols con podria ser una alternativa viable a la humana i ser la base de nous medicaments d’acció ràpida.
