Per bé que desgraciadament cada cop ho saben menys catalanopalants, “sentir” i “escoltar” són dues coses ben diferents. Tant que, segons un estudi de la Universitat de Basilea (Suïssa) publicat a la revista ‘Cell Reports’, el nostre cervell fins i tot fa servir dos tipus de processament sonor segons si estem fent una cosa o l’altra.
Més enllà de si emprem o no el verb adient per a cada situació, tothom té força clar que l’escolta passiva i l’activa no són el mateix. El que no se sabia fins ara, però, era què passava al cervell en el moment en què deixavem de sentir per començar a escoltar. En un experiment fet amb ratolins, els investigadors de la universitat suïssa han examinat l’activitat cerebral dels ratolins en situacions diferents i han detectat dues empremtes cerebrals independents segons el cas.
En concret, l’estudi va seguir l’activitat de les neurones de quatre àrees diferents del cervell que se sap que participen en el processament del so. En aquesta prova, els ratolins sentien sons sense parar-hi atenció o bé escoltaven per tal d’aconseguir una recompensa associada a la seva detecció. Així és com es va comprovar que la majoria de neurones experimentaven canvis en la seva activitat quan passaven de sentir a escoltar.
A més, això no passava de la mateixa manera a totes, sinó que es van detectar fins a deu canvis diferents i específics. Tot i que la majoria dels canvis se suposa que es relacionaven amb canvis en el nivell d’atenció, alguns van mostrar patrons d’activitat que tenen més a veure amb el moviment, la disponibilitat de la recompensa o una combinació d’aquests factors.
El sistema auditiu, duu la informació acústica de la còclea fins el còrtex auditiu primari on, com s’ha vist als ratolins, hi ha àrees que s’encarreguen d’un nivell de complexitat en el processament de la informació més alt que unes altres. El sorprenent, però, és que, al contrari del que pensaven els investigadors, aquestes àrees no es veuen afectades especialment pels canvis en l’atenció, que també produeix variacions en altres àrees que es pensava que s’encarregaven de formes bàsiques de processament sonor.
