MonPlaneta
Una molècula creada per la flora intestinal pot augmentar l’ansietat
  • CA

Una petita molècula produïda pels bacteris dels intestins pot arribar al cervell i augmentar l’ansietat. Aquest descobriment, fet per un equip d’investigadors liderats per California Tech (Estats Units), podria explicar la relació entre els canvis en el microbioma i les emocions.

L’estudi que ha arribat a aquesta conclusió ha estat presentat en un article a la revista ‘Nature’ després de diversos experiments en ratolins. Des de fa dècades, s’ha anat observant que els bacteris dels intestins afecten tant el metabolisme com el sistema immunològic dels animals i, també, el funcionament del cervell. Alguns ecosistemes bacterians, per exemple, s’han relacionat amb problemes neurològics concrets, i els estudis en ratolins demostren que alterar aquestes comunicats pot millorar o empitjorar els símptomes.

Flora intestinal | Wikimedia Commons
Flora intestinal | Wikimedia Commons

La relació causal exacta d’aquesta relació, però, ha estat difícil de precisar. En aquest estudi, els investigadors es van fixar en un metabòlic concret, anomenat 4EPS. Aquesta molècula passa al torrent sanguini i circula per tot el cos, tant dels ratolins com dels humans. Fa uns anys, es va comprovar que aquesta molècula és més present en ratolins amb problemes com ara autisme o esquizofrènia, i en el cas de l’autisme, aquesta relació també es va comprovar en humans.

Els científics es van fixar en els efectes del 4EPS en els ratolins en ansietat. En aquests animals, es poden estudiar canvis precisos en el cervell i el cos que duen a aquest tipus de conductes. Es van comprarar dos grups de ratolins: uns que tenien bacteris modificats genèticament per produir 4EPS i un altre que no. Els resultats van mostrar clarament una diferència, tant en el seu comportament com en l’activitat de les zones del cervell relacionades amb la por i l’ansietat.

Ratoli de laboratori | Pxhere
Ratoli de laboratori | Pxhere

En concret, unes cèl·lules cerebrals concretes, anomenades oligodendròcits, eren les més alterades. Aquestes cèl·lules produeixen mielina, una proteïna que protegeix les neurones i les fibres nervioses. Amb l’augment de la presència de 4EPS, aquest aïllament es feia més feble. En donar-los un medicament que augmenta la producció de mielina, però, aquests efectes es van reduir, cosa que es va reflectir en el comportament dels ratolins.

Aquest descobriment pot ser important perquè mostra com uns bacteris concrets tenen un efecte directe en el funcionament més bàsic del cervell, cosa que podria tenir implicacions directes en el tractament de l’ansietat i altres problemes relacionats amb l’humor també en els humans. Ara caldrà continuar investigant en aquest sentit per acabar de conèixer com funciona exactament aquest procés.

Més notícies
Cervell - Aparell digestiu
L’eix intestinal-cerebral
Creieu que hi ha qui pensa amb el cervell i qui ho fa amb els intestins? És la flora microbiana del seu interior la que es comunica amb el cervell i n’altera les decisions.
Els vegetals redueixen el risc de deteriorament cognitiu en persones grans
El cacau, el cafè, els bolets, les pomes, el te verd o les taronges tenen efectes protectors
Menjar | Needpix
Descoberta la relació entre la dieta alta en greixos, la flora intestinal i els problemes cardíacs
Tot i que la relació era ben coneguda, no ha estat fins ara que s'ha observat que l'efecte del greix en el microbioma pot produir malalties del cor
Flora intestinal | Wikimedia Commons
Els gens determinen la composició de la nostra flora intestinal
Descobreixen que la majoria del microbioma és heretable després d'analitzar 16.000 perfils d'una població de babuins
Un nadó mamant | Banc de Llet
La flora intestinal dels nadons té relació amb la manera com senten por
Un nou estudi demostra que el microbioma dels infants pot ajudar a seguir i fomentar el seu desenvolupament neurològic
Flora intestinal | Wikimedia Commons
La flora intestinal ajuda a predir la mortalitat en adults
Un equip relaciona una gran quantitat d'enterobactèries amb un risc de mort més gran a llarg termini

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa