Un equip d’investigadors nord-americans afirma que mirar massa la televisió a partir dels seixanta anys pot incrementar el risc de desenvolupar demències. En un article publicat a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, expliquen que el seu darrer estudi també indica que llegir o fer servir l’ordinador, activitats molt menys passives, pot tenir l’efecte contrari i reduir el risc, i que aquesta relació també es manté fins i tot en persones que són físicament actives.
No és quant de temps passem asseguts sinó fent què
La recerca conclou que el problema no és el temps que es passa assegut per sí sinó quina activitat es fa durant aquest temps. Mirar la televisió, per exemple, comporta nivells baixos d’activitat muscular i d’ús d’energia en comparació amb fer servir un ordinador o llegir, i si bé passar massa temps assegut redueix el flux de sang al cervell, l’estimulació intel·lectual pot compensar aquests efectes negatius.
Resultats clars en un gran estudi
Els investigadors van fer servir dades del Biobank del Regne Unit, una enorme base biomèdica que conté informació sobre més de mig milió de persones, i van buscar possibles correlacions entre activitats de lleure sedentàries i el desenvolupament de demència en persones grans. Més de 145.000 participants a partir de 60 anys van respondre un qüestionari sobre la seva activitat sedentària entre 2006 i 2010.
Després d’una mitjana de 12 anys de seguiment, els investigadors van fer servir registres hospitalaris per determinar quantes d’aquestes persones havien estat diagnosticades amb demències, un total de 3.507. Després d’ajustar els resultats per demografia i estil de vida, factors que poden afectar la salut del cervell, els científics van veure resultats clars: fins i tot en persones que fan activitat física, el temps passat mirant la televisió correlacionava amb un augment del risc de demència i en canvi el passat llegint o fent anar l’ordinador el reduïa.
Pistes importants per millorar la salut dels més grans
Tot i que coneixem els beneficis de l’activitat física, sovint pensem que ser més actiu compensa el temps que passem asseguts i sense fer res. El fet, però, és que sembla que els efectes del sedentarisme en el cervell van per separat de l’activitat física i que estar actius mentalment pot ser molt important per controlar l’increment del risc de demència en comparació amb activitats passives com ara mirar la televisió.
Aquest descobriment sobre l’impacte del sedentarisme en la salut humana pot dur a millores importants. El que fem quan estem asseguts és important, i això pot ajudar a dissenyar intervencions en salut pública que redueixin el risc de malalties degeneratives a través de canvis positius en l’estil de vida.
