Un equip d’investigadors, que ha estudiat poblacions indígenes de zones rurals de Bolívia, afirma que hi ha un equilibri òptim entre l’alimentació i l’exercici que aconsegueix maximitzar un envelliment saludable del cervell i, alhora, redueix el risc de malalties. Així, tal com expliquen en un article a ‘PNAS’, si bé menjar força ajuda a mantenir el cervell sa, arribar a extrems com el de l’obesitat fan que envelleixi prematurament i augmentin les demències.
La hipòtesi dels científics és que el guany energètic de l’alimentació s’associa positivament amb la salut del cervell de les persones actives que vivien al món amb accés limitat al menjar dels nostres avantpassats però que, al món occidental actual, és excessiu i està accelerant l’envelliment cognitiu i la demència a partir de la mitjana edat.
Comparant els occidentals amb dues tribus amazòniques
Els investigadors han col·laborat amb les tribus dels tsimané i els mosetén, que tenen un accés menys segur al menjar que les poblacions urbanes i industrialitzades i que s’han d’esforçar per aconseguir-lo. A més, també tenen menys accés a atenció sanitària. A l’altra banda, als països rics ens hem acostumat a menjar més i fer menys exercici, hàbits que s’associen a un volum cerebral menor i a un declivi cogntiu més ràpid.
L’estudi volia comparar la velocitat d’envelliment cerebral entre les poblacions occidentals, els tsimané, que tenen molt pocs problemes de cor i demències, i els mosetén, que tenen una cultura semblant als tsimané però que s’han apartat de l’estil de vida basat en la subsistència. Els resultats són molt clars: l’envelliment cerebral més ràpid és en els occidentals, mentre que en els tsimané és el més lent i, en els mosetén, trobem el terme mig. A més, els grups indígenes també tenen una salut cardiovascular superior al dels europeus o els nord-americans.
Un envelliment molt millor que el nostre
Pel que sembla, el límit a la disponibilitat de menjar té un paper important en aquesta millor salut cerebral i cardiovascular de les societats preindustrials. Al cap i a la fi, els humans sempre havien fet molt exercici per aconseguir aliment, i el seu patró d’envelliment reflectia aquest estil de vida. Aquesta incidència es veu especialment en comparar els tsimané i els mostén, tribus molt relacionades però amb una diferència important en l’accés a la tecnologia, les infraestructures i diversos trets diferencials més de l’estil de vida occidental.
Entre els tsimané, de fet, l’índex de massa corporal, la quantitat de greix i els nivells alts de colesterol ‘dolent’ s’associen a un volum cerebral més gran per a l’edat. Això, però, podria ser perquè, de mitjana, són més musculosos que els individus de països industrialitzats amb un índex de massa corporal semblant. Només als nivells més alts, però, els que s’apropaven als més habituals als Estats Units, el volum del cervell començava a reduir-se.
Una explicació evolutiva
Així doncs, podria ser que un excés de benaurança sigui, realment, el que està fent retrocedir la salut dels països rics. El greix, el colesterol i altres indicadors d’una alimentació completa augmenten amb el volum del cervell però fins a un cert punt, a partir del qual comencen a ser perjudicials, cosa que encaixa perfectament amb la idea que l’entorn en què vivim els occidentals no es correspon a la manera com ha evolucionat la nostra biologia.
En el passat, aconseguir més menjar invertint menys calories millorava la salut, el benestar i l’èxit reproductiu, és per això que l’evolució ha seleccionat els trets fisiològics i psicològics que ens fan desitjar més aliment i menys esforç físic. Amb la industrialització, però això es va tornar massa fàcil, fent que tot se sortís de mare. Saber això, però, i que el mateix estil de vida actiu que duu a un cor sa també duu a un cervell sa, fins i tot a edats força avançades, pot ajudar a reduir molt les demències, com els passa als tsimané i els mosetén.
