Els malsons poden ser un indici primerenc i una senyal d’alerta del desenvolupament de la malaltia de Parkinson, segons un estudi publicat a la revista ‘eClinicalMedicine’ i liderat pel doctor Abidemi Otaiku, de la Universitat de Birmingham (Anglaterra). Entre les conclusions del treball hi ha, per exemple, que en les persones diagnosticades amb aquesta malaltia, els qui tenen més somnis recorrents, amb contingut agressiu o ple d’acció, el Parkinson avança més ràpidament en comparació amb els qui no en tenen.
Aquest estudi que se suma a d’altres d’anteriors que apunten no només que els somnis de les persones amb Parkinson poden predir l’evolució de la malaltia sinó, també, la seva aparició. Al cap i a la fi, es va preguntar Otaiku, si entre el 17% i el 78% de les persones amb aquesta malaltia tenen malsons cada setmana, podria ser que es comptin entre els avisos primerencs del seu desenvolupament entre aquells que encara no estan diagnosticats i ni tan sols en tenen símptomes.
Els malsons, un possible indicador
Quan anem a dormir, una part del nostre temps el passem en el que Otaiku defineix com “un món virtual” creat a la nostra ment, on som protagonistes d’una història que no hem creat conscientment: els somnis. Tot i que sovint són plaents, a vegades estranys i algunes vegades negatius, són rarament terrorífics, i això encara entre els que recordem. No obstant això, hi ha un 5% de la població que té malsons prou intensos com per fer-los despertar com a mínim una vegada a la setmana i que poden recordar vívidament.
En aquest treball, Otaiku ha analitzat dades d’un gran estudi fet als Estats Units que contenia dades de més de 3.800 homes d’edat avançada durant un període de 12 anys. Al principi de l’estudi, tots ells van respondre tot de qüestionaris, un dels quals tenia preguntes sobre malsons. El seguiment dels participants que tenien malsons com a mínim un cop a la setmana indica que, entre aquest grup, hi va haver el doble de diagnòstics de Parkinson, en proporció, que entre els qui no els tenien.
Per si això fos poc, un gruix important dels diagnòstics d’aquest grup van tenir lloc durant els primers cinc anys de l’estudi, període durant el qual els qui tenien malsons tenien el triple de probabilitats de ser diagnosticats amb la malaltia. Així doncs, sembla plausible que els adults d’edat avançada que estiguin a l’inici del desenvolupament de la malaltia puguin començar tenir malsons uns quants anys abans que apareguin els primers símptomes clàssics, com ara els tremolors, la rigidesa o els problemes de mobilitat.
Un nou camp per explorar i ajudar els pacients
L’estudi, a més, també mostra com els somnis poden contenir informació important sobre l’estructura i el funcionament del cervell i podrien ser una eina útil pels neurocientífics. No obstant això, cal tenir en compte que només 16 dels 368 homes amb malsons habituals va desenvolupar Parkinson i, per tant, la majoria de persones que en tenen és probable que mai no pateixin la malaltia.
A més, també és possible fer servir aquestes dades amb cura, relacionant-les amb altres factors de risc com ara una somnolència excessiva durant el dia o anar restret. Així, la coincidència de totes tres coses, especialment si els malsons comencen de sobte i a partir de certa edat, podrien servir per indicar als metges que cal començar a fer proves per, si s’està desenvolupant el Parkinson, començar el tractament el més aviat millor i qui sap si, algun dia, curar-lo del tot.
L’equip d’Otaiku vol continuar investigant, fent servir electroencefalografies per buscar les raons biològiques dels canvis en els somnis de les persones amb Parkinson. Així, es podrien intentar trobar tractaments que alhora auturin els malsons i alenteixin o previnguin l’aparició de la malaltia persones que corrin risc.
