Les arrítmies potencialment mortals són més habituals en dies on l’aire està especialment contaminat, segons un estudi presentat fa poc a Heart Failure 2022, un congrés de la Societat Europea de Cardiologia. L’estudi es va fer en pacients que duen un desfibril·lador, cosa que va permetre als investigadors fer un seguiment de la freqüència de les arrítmies.
Recomanacions per a persones amb arrítmies
Els resultats apunten que les persones amb un risc alt d’arrítmia ventricular haurien de mesurar els nivells de contaminació atmosfèrica a l’hora de sortir al carrer i que, quan els nivells de contaminació per PM2.5 i PM10 són alts –per sobre de 35 μg/m3 i 50 μg/m3, respectivament, seria recomanable que es quedessin en interiors quan fos possible i que, si no, fessin servir una mascareta N95, especialment si han de passar per zones on hi ha molt de trànsit rodat. A més, també recomanen l’ús de purificadors d’aire a les llars.

Un estudi de llarga durada
Segons les dades de l’Organització Mundial de la Salut, la contaminació de l’aire és responsable de la mort de més de 4 milions de persones cada any. De fet, una de cada cinc morts per malalties cardiovasculars és a causa d’això. L’estudi en qüestió es va fer a Piacenza, al nord d’Itàlia, una de les ciutats més contaminades d’Europa segons l’Agència Europea del Medi Ambient, amb concentracions mitjanes de PM2.5 de 20.8 μg/m3 els anys 2019 i 2020.
Les dades indiquen que les admissions a urgències per arrítmies en els pacients amb desfibril·ladors es concentren als dies on la contaminació de l’aire és especialment alta, i és per això que van comparar els nivells de diversos contaminants en els dies en què hi havia més o menys problemes d’aquest tipus.
L’estudi va fer servir dades de 146 pacients a qui es va implantar un desfibril·lador entre 2013 i 2017, 93 a causa d’una insuficiència cardíaca després d’un infart i 53 per un problema cardíac genètic o inflamatori. La meitat d’ells no havia patit mai una arrítimia ventricular, mentre que l’altra meitat sí. La informació sobre les arrítmies ventriculars –fibril·lació i taquicàrdia– es van recollir gràcies a les dades del desfibril·lador, i també es van registrar els moments en què s’havia activat, ja fos per alentir el ritme cardíac o per restaurar-lo, segons el cas.
Pel que fa a les dades de contaminació, es van obtenir de les estacions de control i incloïen els nivells de PM10, PM2.5, monòxid de carboni, diòxid de nitrogen i ozó. L’exposició de cada pacient es va establir segons la seva adreça, i es va poder relacionar les concentracions de cada contaminant amb les arrítmies ventriculars.

Resultats clars
Durant el període d’estudi es van registrar 440 arrítmies, 322 de les quals eren taquicàrdies i 118 fibril·lacions. Les conclusions de l’estudi troben una relació significativa entre els nivells de PM2.5 i les fibril·lacions, amb un augment del risc d’un 1,5% per cada augment d’1 μg/m3 en les concentracions d’aquest tipus de pol·lució. Si es mantenia l’augment de contaminació durant una setmana, el rics augmentava un 2,4% independentment de la temperatura ambient. Pel que fa a les PM10, un augment d’1 μg/m3 durant una setmana augmentava un 2,1% el risc.
Una altra raó per a la transició energètica
Així doncs, els investigadors creuen que les partícules poden causar inflamació aguda als músculs del cor, que pot desembocar en arrítmies. Com que aquests contaminants vénen dels cotxes, la indústria i les centrals tèrmiques, sembla clar que una transició a energies més verdes tindria grans efectes per a la salut, més enllà del que pugui fer cada persona per protegir-se.
Les dades confirmen que la contaminació de l’aire no forma part només de l’emergència climàtica sinó també d’un problema de salut pública, i que la supervivència dels pacients no depèn només dels avenços mèdics sinó també de la qualitat de l’aire que respiren.