Les infeccions causades per bacteris són la segona causa de mort d’humans a nivell mundial. Segons un estudi pioner d’una escala enorme, publicat a la revista ‘The Lancet’, el 2019 van morir 7,7 milions de persones a causa d’aquests organismes, responsables d’un de cada vuit decessos que es van produir al nostre planeta.
Un estudi d’un abast sense precedents
L’estudi, finançat per la Fundació Bill and Melinda Gates i on han participat milers d’investigadors de tot el món, és d’un abast sense precedents i va fixar-se en les morts que havien causat 33 patògens bacterians habituals i 11 tipus diferents d’infeccions en més de 200 països. Així és com van veure que l’any abans de l’inici de la pandèmia de Covid-19 un 13,6% de les persones que havien mort ho havien fet per causes associades a aquests organismes, col·locant-los en segona posició i superats, només, per les cardiopaties isquèmiques, que inclouen els infarts.
Una visió clara de la magnitud del problema
Així, per primera vegada, es pot veure clarament la magnitud del problema de salut pública global que suposen les infeccions bacterianes. D’entre aquests 33 organismes, cinc d’ells van ser responsables de la meitat d’aquestes morts. Es tracta de Staphylococcus aureus, Escherichia coli, Streptococcus pneumoniae, Klebsiella pneumoniae i Pseudomonas aeruginosa.
Tots ells són bacteris ben coneguts i, a més, alguns són presents a la nostra pell i a les fosses nasals (S. aureus) i també als nostres intestins (E. coli), però en algunes circumstàncies i també algunes soques concretes d’aquests bacteris poden causar infeccions molt greus. Davant de les xifres de l’estudi, a més, queda claríssim quin hauria de ser el nivell de prioritat en la recerca per reduir l’impacte que tenen en la salut global.
La desigualtat marca la diferència
Una altra dada molt significativa que s’ha obtingut en aquest estudi són les enormes diferències pel que fa a la mortalitat en regions més riques i més pobres del món. Si a l’Àfrica subsahariana 230 de cada 100.000 persones van morir a causa d’infeccions bacterianes, a la zona més rica del món, que inclou Europa Occidental i Amèrica del Nord, la xifra va ser de 52 persones de cada 100.000.
Així doncs, a més de més inversions en recerca, el desenvolupament de més i millors vacunes i un control ferri de l’ús incorrecte d’antibiòtics per impedir que els patògens hi desenvolupin resistència, els investigadors també posen de manifest que cal prendre mesures per acabar en la desigualtat, també, en les morts per infeccions bacterianes.
Més enllà de la diferència en els serveis sanitaris de diverses parts del món, sovint una molt bona manera d’evitar aquest tipus de problemes mèdics és amb la higiene, començant per rentar-se les mans. Com és prou sabut, però, al món hi ha centenars de milions de persones sense un accés fàcil a l’aigua corrent, un recurs bàsic que, a més, tindria un impacte notable en la seva salut.
