Un equp d’investigadors liderats per l’ETH de Zuric (Suïssa) podria haver identificat un biomarcador de la malaltia de Parkinson. El seu descobriment, presentat en un article a la revista ‘Nature Structural and Molecular Biology’, podria suposar un salt endavant en aquest camp de la medicina ja que, fins ara, no s’havia trobat cap marcador que permetés fer un diagnòstic clar d’aquest mal.
Fins a 76 proteïnes que són diferents en pacients de Parkinson
Tot i que moltíssimes malalties poden ser detectades i diagnosticades a través de biomarcadors a la sang o altres fluids corporals, en el cas del Parkinson, una malaltia neurodegenerativa, fins ara no s’havia aconseguit. En aquest nou estudi, però, es presenten fins a 76 proteïnes que podrien fer aquesta funció, tot i que d’una manera diferent a com acostuma a passar amb les altres malalties.
Normalment, els biomarcadors són presents només en les persones malaltes. En el cas del Parkinson, però, aquestes proteïnes són presents en tothom, tant si té la malaltia com si no, i la diferència és en les formes o estructures que prenen en cadascun dels casos. Així, analitzant la forma que prenen les proteïnes, es pot arribar a diagnosticar la malaltia.
Un descobriment que obre moltes portes
Els investigadors van fer aquest descobriment després d’analitzar líquid cèfalorraquidi de 50 persones sanes i 50 pacients de Parkinson. Per cercar biomarcadors, van fer servir un mètode, anomenat LiP-MS, que mesura la totalitat de les proteïnes de la mostra i que també pot mesurar tant els canvis estructurals com on es troben.
Com que l’estructura de les proteïnes té molt a veure amb el seu funcionament correcte o anòmal, els investigadors creien que potser les persones amb Parkinson i les que no tenien les mateixes proteïnes però amb formes diferents. Els resultats apunten, efectivament, que la seva hipòtesi era correcta, en la primera vegada que el mètode LiP-MS ha estat aplicat amb èxit per detectar biomarcadors d’una malaltia.
A partir d’aquí, s’obren diversos camins per continuar investigant. D’una banda, cal provar els marcador que s’han trobat i verificar-los en mostres de pacients més grosses. Al cap i a la fi, sembla que són un indicador potent, però encara no està totalment clar que siguin biomarcadors. De l’altra, cal millorar el LiP-MS per tal d’amplificar la senyal dels biomarcadors i, així, augmentar la sensibilitat de la prova. Amb això, fins i tot es podrien arribar a detectar subtipus de Parkinson i, idealment, fer prediccions més acurades sobre com evolucionarà la malaltia.
