Un equip d’investigadors de la Universitat de Nottingham, a Anglaterra, afirma que ha descobert com una hormona pot ajudar a predir quants anys de bona salut viuran els homes. En un article publicat a la revista ‘Frontiers in Endocrinology’, el experts afirmen com, en el seu darrer estudi, han observat com es pot fer servir com a indicador de la qualitat de l’envelliment i del risc d’aparició de malalties associades.
Cercant com predir el futur
És ben sabut que tothom envelleix però que no tothom ho fa de la mateixa manera i que, en alguns, augmenten les probabilitats de patir problemes cardiovasculars, ossis, diabetis, declivi cognitiu… Fins ara, però, no hi ha hagut cap manera de predir, encara durant la joventut, quins riscos corre cadascú de desenvolupar aquestes malalties i, per tant, prendre mesures preventives. Fer-ho, a més de millorar la qualitat de vida de moltíssimes persones, també reduiria la pressió que suposen els problemes de la vellesa en els sistemes sanitaris públics.
Una hormona amb una relació clara
Aquest treball, justament, apunta que aquesta predicció pot ser possible. Segons expliquen els investigadors, una hormona de la sang semblant a la insulina i anomenada INSL3 pot ajudar a saber com serà la salut d’una persona en el futur, si més no en els homes. Fent servir dades de l’Estudi Europeu sobre l’Envelliment dels Homes, es van buscar associacions entre els nivells d’aquesta hormona i la incidència de malalties relacionades amb l’edat i es van comparar amb els efectes d’altres hormones, com ara la testosterona, i també es van ajustar les dades per l’edat i condicionants com ara l’obesitat o el tabaquisme.
Els resultats mostren que els nivells d’INSL3 poden canviar enormement entre persones i que tenen una relació molt forta amb la incidència de malalties cardiovasculars, la diabetis, la fragilitat dels ossos i fins i tot la disfunció erèctil. A nivells més alts de l’hormona, un risc més baix de tenir aquest tipus de problemes de salut. Així doncs, sembla que predir el risc de malalties anys abans que es produeixin podria ser possible.
Raons desconegudes
L’INSL3, en els homes, és produïda per les mateixes cèl·lules dels testicles que produeixen la testosterona, però els seus nivells són molt més estables que no pas els d’aquesta. Així doncs, mesurant els nivells fins i tot amb anys de diferència, es poden obterni valors similars i veure clarament la relació entre l’hormona i el risc de patir malalties durant la vellesa.
Els investigadors consideren probable que la INSL3 tingui unes funcions concretes en diversos organismes del cos, però es desconeixen i caldria fer més recerca per esbrinar-ho. En qualsevol cas, sembla que els seus nivells són un biomarcador molt fiable per saber quina qualitat de vida tindran els homes a mida que es facin grans.
Algunes possibles explicacions
Pel que fa a les diferències entre persones, els estudis en animals apunten que la nutrició durant els primers temps de vida pot ser un factor que hi influeixi però que també n’hi ha d’altres, com ara d’ambientals, com l’exposició al tabac, i també de genètics. No obstant això, no es coneix amb exactitud.
D’altra banda, és clar, aquest estudi de moment només apunta a la capacitat de fer aquestes prediccions en persones amb testicles funcionals. En el cas de les dones, en canvi, on la fisiologia està molt més fortament modulada per la funció dels ovaris, que canvia enormement després de la menopausa, encara no s’ha trobat un equivalent de l’INSL3 que permeti imaginar-se quina salut tindran en el futur.
