La capacitat de les persones de resistir la calor podria ser molt més baixa del que s’havia pensat fins ara. Aquest descobriment, que han anat apuntant diversos estudis, especialment un publicat a principis d’any a ‘Journal of Applied Physiology’, pot significar que les grans mortaldats causades per aquest efecte del canvi climàtic comencin molt abans del que s’esperava, amenaçant la vida de milions de persones arreu del món.
Un món cada vegada més càlid
A mesura que el planeta s’ha anat escalfant, els científics han mirat d’entendre quin és el límit de la nostra resiliència a les onades de calor. Els nostres cossos es poden acostumar a les temperatures amb el temps, com ha passat altres vegades al llarg de la nostra història. Ara, però, aquest canvi s’està produint molt més ràpidament, amb la Terra escalfant-se a un ritme sense precedents i les onades de calor sent cada vegada més freqüents i més extremes.
És per això que, ja sigui per la calor en sí o per la deshidratació, està causant cada cop més problemes de salut. A més, però, la calor també afecta el nostre comportament, dificultant-nos la concentració i, també, augmentant la nostra tendència a l’agressivitat. A nivell de salut, però, hi ha un límit al que podem resistir.
El límit teòric del nostre sistema de refrigeració
El nostre cos elimina l’excés de calor per mantenir-nos aproximadament a 37ºC de diverses maneres: accelerant el ritme cardíac i el flux de la sang que la duu fins la pell i, és clar, la suor. No obstant això, hi ha un límit a partir del qual ja no podem compensar-ho. Fa anys, uns investigadors van calcular que aquest llindar era a una “temperatura de bulb humit” de 35ºC, que pot ser a 46ºC amb un 50% d’humitat o a 35ºC amb un 100% d’humitat.
La diferència, precisament, és que amb una humitat massa alta el cos té problemes per refrigerar-se a través de la suor. Quan un líquid s’evapora d’una superfície, s’enduu energia en forma de calor, refredant-la. Quan hi ha massa humitat, però la suor no s’evapora prou ràpidament i, en comptes de refrescar-nos, només ens deshidrata.
L’entorn, doncs, és molt important, i les estratègies del cos per eliminar la calor són més o menys eficients segons el cos. A més, però, cadascú és diferent: la mida del cos, la capacitat de suar, l’edat, l’aclimatació a les temperatures… poden fer diferències molt importants. No obstant això, els 35ºC de temperatura de bulb humit s’havien considerat un indicador fiable, si més no fins ara, en què aquest darrer estudi apunta que la xifra real podria ser molt més baixa fins i tot en condicions òptimes, és a dir, en adults joves i sans.
Resultats preocupants
Els investigadors van seguir l’estrés per calor de 24 persones d’entre 18 i 34 anys en climes diversos, variant les condicions d’humitat i temperatura per veure com reaccionava. Els participants a l’estudi van moure’s per la sala on es feia l’experiment per simular l’activitat mínima que fem a l’aire lliure.
Els resultats van indicar que, en condicions humides, el límit de la tolerància era en temperatures de bulb humit de 31ºC i en canvi, en condicions seques, d’entre 25ºC i 28ºC, molt més baixes dels que es pensava. En un entorn amb un 10% d’humitat, una temperatura de bulb humit de 25ºC equival a una temperatura de l’aire d’uns 50ºC. Amb tot, els científics creuen que els 35ºC poden ser un límit teòric superior que no està equivocat sinó que mostra el màxim possible i que, ara, s’ha observat com en escenaris reals sovint pot ser molt més baix.
Tot plegat, a més, són xifres d’adults joves i sans que no estan fent gaire activitat. Així doncs, l’edat, la salut i l’activitat física que s’estigui fent, com ara treballar, poden fer caure encara més la capacitat de resistir. Tot plegat es descobreix quan, a més, les temperatures de bulb humit són cada vegada més altes en molts indrets del món i, al sud-est asiàtic i l’Orient Mitjà, es podrien superar habitualment els 35ºC. Això, de fet, podria fer inhabitables algunes parts del món.
