Estar exposat a un excés de llum blava pot causar dany cel·lular i accelerar l’envelliment, segons un estudi de la Universitat Estatal d’Oregon (Estats Units) que ha estat publicat a la revista ‘Frontiers in Aging’. Els experiments fets amb mosques apunten a aquesta possibilitat i, també, a que els humans puguin patir efectes semblants.
Una llum omnipresent
La llum blava, emesa per les pantalles dels ordinadors i els mòbils i també de manera natural del sol, és cada vegada més constant a les nostres vides, i és per això que els investigadors volen conèixer bé quins són els efectes que pot tenir en la nostra salut. En aquest cas, tenint en compte que els compostos senyalitzadors de les cèl·lules humanes i les de les mosques són els mateixos, és possible que l’efecte de la llum blava sigui el mateix per bé que, segons expliquen els responsables d’aquest estudi, l’abast seria molt més petit.
Efectes positius i negatius
De la llum blava se’n coneixen alguns efectes positius, com ara que ajuda a mantenir l’estat d’alerta i a millorar la cognició, però també pot interrompre el cicle circadià de les persones si es passa massa estona mirant una pantalla abans d’anar a dormir. Més enllà d’això, però, sembla que hi ha altres inconvenients, com és el cas de l’acceleració de l’envelliment.
En estudis anteriors aquest mateix equip ja havia comprovat que exposar mosques a cicles de 12 hores de llum blava feia que mostressin senyals d’envelliment prematur, inclosa la neurodegeneració, i es creia que podia ser a causa de la interacció amb els mitocondris, que proveeixen d’energia les cèl·lules.
Canvis en el ‘motor’ de les cèl·lules
Ara, els investigadors volen saber exactament què causa aquests efectes. Per descartar que els resultats no eren fruit dels danys als ulls, es van fer experiments amb mosques mutades que no en tenien, a qui es va exposar a llum blava durant 10 o 14 dies. Els senyals de neurodegeneració van aparèixer, i les anàlisis van mostrar diferències importants en els nivells d’alguns metabòlits entre aquestes mosques i les dels grups de control.
En concret, van trobar que els nivells de succinat augmentaven mentre que els de glutamat disminuïen. El succinat és la font d’energia dels mitrocondris, mentre que el glutamant és un element clau de la comunicació cel·lular. Així doncs, tot sembla indicar que la llum blava causa problemes en procés essencial de les cèl·lules.
No hi ha raó per espantar-se
Tot i que aquests resultats poden espantar més d’una persona, no se sap a partir de quan l’exposició dels humans a la llum blava resulta excessiva. A més, si bé en les mosques la llum blava travessa tots els seus teixits, en els humans entra com a molt 1mm, cosa que podria causar envelliment prematur de la pell però no neurodegeneració.
Així doncs, sembla que el principal problema de la llum blava continua sent l’efecte que té en el cicle circadià si l’exposició és abans de dormir, tot i que caldrà continuar investigant per conèixer-ne més detalls. Així, per exemple, es podria avaluar quins canvis produeix en la pell, ja que fins ara els estudis en humans s’han centrat més en els ulls.
Pel que fa a maneres d’evitar la llum blava, sembla que les llums LED n’emeten molta mentre que, en canvi, les OLED no, de manera que tenen molts menys efectes en el cicle circadià i, probablement, també en la resta del cos.
