Alimentar uns ratolins amb un extracte d’uns animals marins anomenats ascidis ha aconseguit revertir alguns senyals d’envelliment en aquests rosegadors, segons explica un equip d’investigadors xinesos en un article publicat a la revista ‘Frontiers in Molecular Biosciences’. Els ascidis són uns animals amb unes propietats sorprenents i que els darrers anys han estat objecte de molts estudis.
Els plasmalògens, un greixos protectors
En aquest cas, els científics s’han centrat en els plasmalògens, un tipus de greix present a la membrana de les cèl·lules del cervell, els ronyons, els músculs i els pulmons i que té diverses funcions, entre les quals hi ha reduir la inflamació i protegir-les de patir danys a l’ADN. Alguns aliments, com ara els ascidis, que formen part de l’alimentació a països com Corea i el Japó, tenen quantitats importants de plasmalògens, la concentració dels quals a la sang disminueix amb l’edat i especialment si es desenvolupa la malaltia d’Alzheimer.
Resultats molt positius
Així doncs, en aquest estudi, es van alimentar ratolins de mitjana edat amb concentracions molt altes de plasmalògens i, després, se’n va avaluar la memòria i alguns altres paràmetres relacionats amb l’envelliment, com ara el número de cèl·lules mare neuronals i les sinapsis entre les neurones, elements claus per a l’aprenentatge, la memòria i la raó.
Després d’alimentar els ratolins amb plasmalògens durant dos mesos, tots aquest paràmetres van millorar, fins i tot la inflamació, un procés molt relacionat amb l’edat. Les proves van revelar que la memòria dels animals millorava, un resultat que va en la línia d’alguns estudis anteriors fets amb persones, tot i que en aquella ocasió els resultats tenien algunes particularitats que no es van acabar de comprendre i que requereixen fer més assaig.
En el cas d’aquest darrer estudi, els seus resultats són molt interessants però, de la mateixa manera, caldria continuar fent recerca per comprovar definitivament si el plasmalògens són geroprotectors, és a dir, substàncies que alenteixen l’envelliment cel·lular i les malalties que s’hi relacionen. Entendre com ho fan, i també si els seus efectes es limiten al cervell o també arriben a altres òrgans, podria ser d’una importància cabdal.
Unes propietats difícils de provar en humans
Fins ara s’han provat més de 200 geroprotectors en animals, i en molts estudis s’han mostrat les seves capacitats per millorar la funció d’alguns òrgans vitals o fins i tot per retardar l’aparició i la severitat d’algunes malalties cròniques relacionades amb l’envelliment. El pas següent, és clar, és provar-los en persones, però això és molt complicat perquè, normalment, els medicaments es proven per aturar malalties o problemes, no pas per prevenir-los quan encara no han aparegut.
