Les persones que es retiren completament de la vida social al Japó, tancant-se a casa o fins i tot a la seva habitació, són coneguts mundialment com a ‘hikikomori’. Ara, un estudi de la Universitat de Kyushu, en aquell mateix país, ha identificat biomarcadors específics a la sang d’aquestes persones, fins al punt que l’equip que l’ha dut a terme, ha explicat en un article a ‘Dialogues in Clinical Neuroscience’ que ha esta capaç de distingir entre individus sans i ‘hikikomori’, i determinar la severitat del problema, basant-se en anàlisis de sang.
Un problma cada cop més gran
Els ‘hikikomori’ són persones que no abandonen mai casa seva i s’aïllen de la societat i de la seva família, i es consideren com a tals quan ho han fet durant més de sis mesos. A dia d’avui, aquest problema afecta més d’un milió de persones al Japó i, tot i que al principi es considerava un fenomen molt lligat a la cultura d’aquell país, durant els darrers anys s’ha anat estenent a tot el planeta, amb la pandèmia de Covid-19 empitjorant la situació.
La Universitat de Kyushu té des de l’any 2013, una clínica especialitzada en aquest tipus de pacients, que investiga per donar-los ajuda i comprendre millor els factors que influeixen en l’aparició d’aquest trastorn. Tot i que els condicionants socials són més que coneguts i s’estudien contínuament, però, els aspectes biològics són molt menys coneguts, i aquest darrer estudi volia ampliar el coneixement en aquest camp, ja que sovint els ‘hikikomori’ presenten trets depressius, d’esquizofrènia i de trastorn d’ansietat social.
Diferències clares entre ‘hikikomori’ i persones sanes
Així doncs, sembla que hi ha tant factors psiquiàtrics com altres que no ho són, i és per això que es va voler aprofundir en els trets biològics que comparteixen les persones amb aquest problema. A través d’anàlisis bioquímiques de la sang i de dades sobre la composició del plasma sanguini, els investigadors van trobar nivells molt més alts d’ornitina i arginasa mentre que els de bilirrubina i arginina eren més baixos. A més, també es van trobar nivells alts d’acilcarnitines de cadena llarga.
La diferència era tan clara que, només amb els resultats de les anàlisis, es podia determinar quins voluntaris eren persones sanes i quins ‘hikikomori’ i, fins i tot, la severitat del trastorn. Pel que fa a aquests compostos, l’ornitina és un aminoàcid produït a partir de l’arginina amb l’ajuda de l’arginasa i que ajuda en moltes funcions vitals com ara la pressió sanguínia i el cicle de l’urea. La bilirrubina, feta pel fetge, és un indicador del funcionament d’aquest organ i que, en pacients amb alguns trastorns mentals, té nivells més baixos del normal. Finalment, les acilcarnitines són importants per donar energia al cervell.
Ampliant el coneixement per trobar tractaments
Així doncs, sembla que hi ha patrons clars que es repeteixen en els ‘hikikomori’, i identificar aquests biomarcadors podria ser una primera passa per entendre les raons biològiques del trastorn i compendre quin paper juguen en la seva severitat, obrint la porta a desenvolupar tractaments especialitzats. No obstant això, és clar, queda conèixer les raons concretes de la presència d’aquests biomarcadors, i aquest serà un dels camins a explorar en el futur.
