És ben sabut que, quan una persona pateix esquizofrènia, té més elements estressants i sent més emocions negatives que la mitjana. En un descobriment sorprenent, però, un equip de psicòlegs ha trobat una cosa que els podria ajudar. Les persones amb esquizofrènia poden controlar les emocions negatives de baix nivell però tenen problemes per fer-ho quan augmenten.
En un article recent a ‘European Archives of Psychiatry and Clinical Neuroscience’, l’equip responsable de la troballa, de la Universitat de Georgia (Estats Units) explica aquest mecanisme. Normalment, les persones regulen les seves emocions perquè tornin al nivell basal, ja sigui la calma, la felicitat o estar menys enfadades. En un estudi amb pacients amb pacients amb trastorns mentals, van mirar d’identificar el nivell d’estrès emocional pel que fa a les emocions negatives. Quan aquest nivell augmenta, més probable és que la persona faci alguna cosa per controlar-les, un fet molt més comú en les persones que no pateixen cap transtorn mental.
Així, en els nivells d’estrès emocional més alts, una persona sana mira de controlar les seves emocions, mentre que una amb esquizofrènia n’és incapaç. Quan la situació empitjora, és menys probable que mirin de millorar la seva situació i el seu estat. En psicologia, aquesta actitud s’anomena “indefensió apresa” o “pensaments derrotistes”, i també són habituals en les persones que pateixen depressió. Els psicòlegs darrere d’aquest treball també tenen en compte, però, la possibilitat que el fet que estiguin mirant de regular fins la més petita emoció negativa els faci estar esgotats, cosa que faria que els costés molt més d’intentar controlar les més intenses.
El següent que es vol estudiar és si les persones que corren risc de patir esquizofrènia també tenen el mateix problema. La reactivitat alta a l’estrès sembla ser un factor clau, però la seva regulació també és important. Així, si aquest tipus de problema és present en una persona que no pateix esquizofrènia, un tractament personalitzat podria, endarrerir, o fins i tot evitar, l’aparició del trastorn.
