Escoltar música o cantar durant l’embaràs cada dia pot ajudar els nadons a néixer amb una capacitat més elevada per a codificar neuronalment els sons del llenguatge. Així ho conclou un estudi liderat per la Universitat de Barcelona (UB) i que demostra els beneficis que té aquesta pràctica en el desenvolupament dels fetus. Publicat a ‘Developmental Science’, aquest treball aporta noves perspectives sobre els efectes de l’exposició prenatal a la música en els estímuls de la parla.
La música millora la percepció del to per part dels nadons
La recerca s’ha fet a partir d’una resposta cerebral específica, la del seguiment de freqüència neonatal (RSF), un potencial que informa de la codificació neuronal adient del sons de la parla. Segons els resultats de l’estudi, l’exposició musical diària durant les darreres setmanes de l’embaràs s’associa amb una codificació millorada de components de so de baixa freqüència i això podria millorar la percepció del to per part del nadó.
La RSF està condicionada per diverses deficiències de la parla i el llenguatge i s’ha demostrat que també està afectada per l’ambient fetal i l’entorn acústic prenatal. És per això que els investigadors afirmen que aquestra mesura podria ser un biomarcador per detectar risc d’alteracions del llenguatge i prendre mesures preventives al principi de la vida.
Un descobriment que podria dur a crear teràpies
El treball s’ha basat en comparar els registres de la RSF de 60 nounats sans d’entre 12 i 72 hores. A 29 d’ells se’ls va exposar diàriament a música durant el període prenatal i 31 no en van tenir. En concret, es va analitzar el seu registre per encefalograma a dos estímules de parla diferents: el /da/, el més emprat en la recerca en RSF i nounats; i l’/oa/, que permet analitzar la codificació de freqüències a què el nounat ha estat exposat a l’úter.
Els resultats indiquen que l’exposició diària a la música durant el darrer trimestre d’embaràs es relaciona amb una codificació més robusta dels estímules de la parla. Això és perquè s’associa amb una codificació afinada de la freqüència fonamental de la parla humana, cosa que pot facilitar el processament i l’adquisició primerenca del llenguatge.
El treball també constata que l’exposició a la música durant l’embaràs no afecta la velocitat de transmissió neuronal, en contrast amb un processament més ràpid dels estímuls auditius i de la parla identificada en adults amb formació musical, resultat de la mielinització de les estructures neuronals subjacents. Tot plegat és un primer pas cap a aplicacions clíniques específiques ja que, en infants que presenten una resposta cerebral atenuada, com ara els nascuts amb baix pes normatiu, es podrien beneficiar d’un programa d’intervenció musical.
