Sergi Jordà, investigador del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC), va reflexionar sobre l’ús de la intel·ligència artificial (IA) al món de la música a la fira Integrated Systems Europe (ISE), que la ciutat de Barcelona ha acollit per tercer any consecutiu. A la seva intervenció, Jordà va explicar algunes de les qüestions ètiques, filosòfiques i legals aquest nou camp, que durant els darrers mesos ha atret moltíssima atenció, no només en la música sinó també en les arts plàstiques i fins i tot la ciència.
La fira es recupera després de la pandèmia
La fira ISE s’ha recuperat després de la pandèmia i va comptar amb més de 58.000 visitants i un miler d’expositors. Una dada molt positiva per a la indústria audiovisual de Catalunya, que els darrers any està creixent moltíssim i reconfigurant-se gràcies als avenços tecnològics i digitals, en què el DTIC vol contribuir amb la seva investigació i els projectes pioners que s’hi impulsen. És per això, de fet, que dos dels seus investigadors formaven part del programa de xerrades de l’ISE: a més de Jordà, també Narcís Parés, expert en realitat augmentada.
Una “revolució” amb possibilitats i incògnites
Jordà va obrir la seva sessió parlant de com les xarxes neuronals, l‘aprenentatge profund i altres tecnologies d’IA estan penetrant en molts àmbits de la societat, especialment alguns que fins fa poc crèiem reservats a la creativitat humana. “Tot i que ara el domini visual aclapara tota l’atenció”, va dir, en referència a eines com DALL-E o Midourney, “l’àmbit musical també està vivint una revolució gràcies a l’IA”. De fet, els últims avenços en aquest camp estan obrint una finestra immensa, amb moltes possibilitats però també amb moltes incògnites.
L’investigador va fer una breu introducció sobre la història de la IA a la composició musical i va resumir com funciona una xarxa neuronal per a la generació de continguts, amb els exemples més avançat de què disposem a dia d’avui com ara els sistemes que generen acompanyaments o arranjaments a partir de l’entrada de fragments musicals (PopMAG, Groove2Drum)… També va mostrar JukeBok i MusicLM, que permeten generar cançons completes a partir de descripcions textuals.
Repts i perills de l”explosió’ de les IA
Tot i aquests resultats espectaculars, Jordà va apuntar que hi ha força reptes tècnics, com ara aconseguir coherència musical a llarg termini o els grans volums de dades i capacitat de computació necessaris, que dificulten enormement la competència d’universitats, centres de recerca o emprenedors davant dels grans gegants de la informàtica.
Jordà, a més, va alertar del perill que pot portar aplicar la IA indiscriminadament a la música, ja que pot diluïr el valor musical, sobresaturar el mercat, generar problemes de copyright molt complicats, homogeneïtzar la música i eliminar-ne la diversitat musical i cultural i, especialment, precaritzar encara més els creadors: “cal fer de la IA una eina empoderadora i no pas suplantadora de la creativitat humana”.
