Les rates, quan senten música, també poden moure el cap tot seguint-ne el ritme. Aquest és el darrer descobriment d’un equip d’investigadors de la Universitat de Tòquio (Japó) que, en un article publicat a ‘Science Advances’, afirmen que han observat aquests rosegadors respondre així a cançons de Michael Jackson, Queen, Lady Gaga o Mozart. Un fet que podria ajudar-nos a respondre quins són els orígens evolutius del ritme.
Un tret que va molt més enllà dels humans
Fa temps que sabem que els humans no som els únics animals que seguim ritmes ja que, per exemple, els lloros també ho fan. Així, tot i que considerem la música com un fenomen íntimament humà, en realitat no és així, sinó que ve dels nostres avantpassats i, com demostra l’exemple de les rates o els ocells, segurament de molt, molt enrere. El fet és que la sincronització al ritme, és a dir, la habilitat de reconèixer-lo i moure’s seguint-lo, és present en algunes espècies i en d’altres no.
Gustos compartits
En el cas de les rates es va comprovar que posant la mateixa peça, si es variava la velocitat, es movien més ràpid o més a poc a poc. A més, tot i que els investigadors pensaven que la mida de cada animal podia determinar a partir de quin tempo s’activava el sacseig del cap –els humans segueixen el ritme preferiblement a ritmes d’entre 120bpm i 140bpm– sembla que no és així. Les rates no prefereixen ritmes més ràpids sinó que, segons van observar, el moment en què més movien el cap era quan la música es reproduïa a 132bpm.
Així doncs, sembla que hi ha alguna cosa essencial i compartida en com està fet tant el cervell de les rates com el nostre que fa que responguem al ritme de manera semblant. Això, és clar, fa pensar que aquesta capacitat es va desenvolupar en algun avantpassat comú i que s’ha anat mantenint malgrat la distància evolutiva que ens separa.
Reptes pendents
No obstant això, queda una pregunta per resoldre. Una de les idees clau de la percepció i la sincronització del ritme és que, un cop l’has entès, el pots predir i moure’t anticipant-t’hi. En el cas de les rates, però, no està clar si ho fan així o si simplement hi reaccionen. En qualsevol cas, és un descobriment tan sorprenent com interessant i que obre la porta a continuar explorant aquest camp.
