La intensitat de les ressaques que patim després de beure alcohol depèn dels gens, de la personalitat i fins i tot de la psicologia. Un estudi recent, de fet, fins i tot ha associat una variació concreta d’un gen amb patir-ne els efectes de manera molt més intensa. De tot plegat en parla Craig Gunn, professor de la Universitat de Bristol, en un article publicat a ‘The Conversation’.
Grans diferències entre persones
És ben sabut que persones diferents, havent begut pràcticament el mateix durant una nit de festa, es desperten amb ressaques que no tenen absolutament res a veure. N’hi ha que sembla que s’estiguin morint, n’hi ha que es troben malament i fins i tot hi ha afortunats que estan pràcticament com si no hagués passat res. Una variabilitat a què s’ha mirat de trobar una explicació.
En recerca, les ressaques es mesuren en una escala de 0 (cap efecte) a 10 (ressaca extrema). Segons un estudi de 2017, sembla que hi ha un 5% de persones que són especialment resistents a la ressaca, i l’explicació té raons tant biològiques com psicològiques que poden determinar tant el malestar que sentim com, també, com el duem.
Per què molts asiàtics tenen ressaques terribles
Per començar, hi ha l’ADN. Una variació del gen ALDH2, que és especialment habitual en la població asiàtica o d’origen asiàtic, es relaciona amb unes ressaques més intenses. Segons sembla, aquest gen controla la manera com l’enzim alcohol dehidrogenasa es trenca en acetaldehids, unes proteïnes claus en l’aparició dels símptomes de la ressaca. En el cas dels qui tenen aquesta variant, la proteïna s’acumula en quantitats superiors, fent que es trobin pitjor.
Diferències per edat i sexe
L’edat i el sexe també poden influir en la ressaca. Estudis recents apunten que la severitat de la ressaca, al contrari del que es creu popularment, baixa amb els anys. A més, també s’han detectat diferències per sexes, especialment en bevedors joves. Els homes d’entre 18 i 25 anys tendeixen a informar de símptomes de ressaca més intensos en comparació amb les dones, tot i que no se sap ben bé per què.
Factors psicològics i emocionals
A més d’això, hi ha trets psicològics que poden influenciar en la percepció de la ressaca, com l’ansietat, la depressió, l’estrès i fins i tot la personalitat. Així, per exemple, sembla que el neuroticisme, és a dir, la tendència a veure el món de manera negativa, pot servir per predir la intensitat de la ressaca, segons alguns estudis, per bé que aquesta idea és polèmica i sorprenent perquè l’extroversió s’associa a un consum més elevat i més concentrat d’alcohol, cosa que sí que fa que les ressaques siguin pitjors.
Pel que fa a l’ansietat, la depressió i l’estrès, tots tres s’associen a un ‘biaix negatiu’ que fa que les ressaques també siguin interpretades pitjor, fent que algunes persones, patint la ‘mateixa’ ressaca, la rebin d’una manera més negativa i es trobin pitjor. Això també es relaciona amb els mecanismes que té cadascú per enfrontar situacions adverses: qui se centra en els símptomes negatius els amplifica i se sent pitjor, mentre que qui ignora o nega els problemes, per a bé i per a mal, sembla que no té ressaques tan intenses.
Com evitar la ressaca?
Pel que fa a evitar la ressaca o alleujar-ne els símptomes, tot i que hi ha medicaments que afirmen que ho poden fer, Craig Gunn es mostra escèptic. Tot i això sembla que hi ha estratègies clares per alleugerir la ressaca i passar-la millor, com ara compartir el patiment amb els companys, cosa que almenys evita els efectes emocionals. Estar millor psicologicament, amb menys estrès, i tenir mecanismes per superar la situació, també és molt útil. I finalment, és clar, també hi ha l’opció de beure menys.
