MonPlaneta
L’impacte de la pandèmia en la salut mental depenia de condicionants previs

La pandèmia de Covid-19 va tenir un impacte diferent en cada persona segons la configuració de les xarxes cerebrals. Segons un estudi publicat a la revista ‘Biological Psychiatry: Cognitive Neuroscience and Neuroimaging’ i elaborat per experts de diversos centres catalans, aquests condicionants previs van determinar com es gestionava l’estrès i com s’enfrontava aquella situació.

“Un escenari únic”

L’arribada de la malaltia va crear el que, segons un comunicat fet públic per la Universitat de Barcelona (UB), va ser “un escenari únic” per observar “l’impacte psicològic de situacions globals i extremes en la població”. És així com s’ha observat que l’estat de funcionalitat del cervell, i no només els aspectes sociodemogràfics o psicològics, han de ser tinguts en compte per identificar les persones més vulnerables i dissenyar estratègies preventives de salut mental davant de factors d’estrès global com aquests.

| Wikimedia Commons
Ser dona és un factor de risc en situacions com les viscudes durant la pandèmia, segons l’estudi | Wikimedia Commons

Factors coneguts

Basant-se en una mostra de més de 2.000 persones d’entre 40 i 65 anys, l’equip va analitzar els factors sociodemogràfics, psicològics i neurobiològics previs que podrien haver predit els canvis en la salut mental de la població durant el primer any de pandèmia. El catedràtic David Bartrés-Faz explica com, tal com s’havia vist anteriorment, “ser dona representa un factor de risc” però que les persones joves també havien patit més “en increment en símptomes d’ansietat i depressió”. Pel que fa als predictors psicològics, percebre més estrès també s’associava a un augment d’aquests símptomes, però tenir “bones estratègies d’afrontament”, com ara buscar suport, relativitzar o posar en context els estats emocionals, “els atenuava”.

Terrassa confinada
Carrers buits durant el confinament total per la pandèmia de Covid-19

Diferències en les xarxes cerebrals

Finalment, les tècniques de neuroimatge van permetre determinar indicadors útils per trobar poblacions vulnerables a un estrès perllongat i amb un impacte potencial en la salut mental. Aquesta tecnologia ajuda a entendre anomalies en la morfologia o la funcionalitat cerebrals o per avançar en el coneixement de com determinades entitats identificades a partir de diagnòstics clínics poden correspondre a entitats neurobiològiques diferents.

Gràcies a això, es va comprovar com els efectes de l’estrès i les estratègies d’afrontament també depenen de “la configuració de l’estat de les xarxes cerebrals” abans de la pandèmia, explica María Cabello-Toscano, primera autora de l’article. Així, les persones amb un funcionament més “aïllat” de la xarxa de control executiu de la resta de xarxes del cervell associades a la informació autoreferencial eren més sensibles als efectes de l’estrès i necessiten estratègies millors per no mostrar símptomes d’ansietat o depressió.

Les xarxes identificades que interaccionen amb l’estrès percebut i les estratègies d’afrontament, com l’executiva, la de saliència anterior o la xarxa cerebral per defecte, se sobre posen a les descrites com a circuits implicats en la resiliència a l’estrès, però també a la resiliència davant l’atròfia cerebral o fins i tot a l’inici de malalties neurodegeneratives, explica la investigadora Lídia Vaqué-Alcázar.

L’efecte de l’estrès percebut i les estratègies d’afrontament també depenen de la configuració de l’estat de les xarxes cerebrals abans de l’inici de la pandèmia | Universitat de Barcelona
L’efecte de l’estrès percebut i les estratègies d’afrontament també depenen de la configuració de l’estat de les xarxes cerebrals abans de l’inici de la pandèmia | Universitat de Barcelona

Elements innovadors en la recerca

La combinació de l’anàlisi de factors psicològics i mesures cerebrals és una estratègia innovadora. Una alta diferència important va ser el seguiment durant tot un any d’una mostra poblacional rellevant i disposar de molta informació sobre la salut mental dels participants durant els dos anys anteriors a la pandèmia. Això, explica Bartés-Faz, va permetre “ajustar els resultats” tenint en compte les característiques anteriors dels participants, cosa que diferencia aquest treball dels altres fets en la matèria.

Sense dades prèvies, afirma, “és ben difícil” interpretar si els resultats reflecteixen l’impacte de la Covid-19 o ja es podrien haver observat abans. En medicina preventiva, rebla, el que permet predir el risc de vulnerbabilitat no són els factors individuals sinó la seva combinació en cada individu. Així, aquest estudi pot permetre aplicar “una medicina preventiva personalitzada” per millorar la salut cerebral i reduir el risc de malalties.

Un estudi amb molts centres catalans implicats

L’estudi ha estat coordinat i dirigit per experts de la UB, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i de la Fundació Institut Guttmann-Hospital de Neurorehabilitació. S’ha desenvolupat en el marc del projecte Barcelona Brain Health Initiative, adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i té el suport de la Fundació La Caixa, a més del finançament de la convocatòria PANDÈMIES 2020 de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i l’edició 2020 de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, on participen equips de l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el CIBER de Salut Mental (CIBERSAM), entre d’altres.

Més notícies
L'intel·ligència artificial pot ser una eina valuosíssima en el camp de la salut mental | Maxpixel

Un nou algoritme pot predir quan algú tindrà una crisi de salut mental

Un estudi pioner ha desenvolupat un programa que anticipa més de la meitat de crisis amb 28 dies d'antelació
:  - Mobile
La concentració de THC a la marihuana durant les darreres dècades ha augmentat molt i s'associa a problemes de salut mental

La ‘cursa d’armament’ del cànnabis augmenta els problemes de salut mental

La concentració de THC ha augmentat molt amb els anys i, amb ella, la quantitat d'addictes
:  - Mobile

Relacionen l’estrès, l’ansietat i la depressió amb el risc de Covid

Estudis anteriors ja havien mostrat l'associació de factors psicològics amb la susceptibilitat de patir infeccions respiratòries víriques
:  - Mobile

Troben una pista clau per identificar les causes dels trastorns mentals

Comprendre-les com una combinació de tres factors podria revolucionar aquest camp de la medicina
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa