Dos nous estudis de la Universitat de Colúmbia, als Estats Units, han permès descobrir els punts forts i febles del sistema immunològic dels nadons. Publicats a ‘Nature Immunology‘ i ‘Immunity‘, aquests treballs expliquen per què el nounats tenen tantes infeccions respiratòries comunes però, també, com ho fan per combatre aquests patògens que desconeixien.
L’evolució del sistema immunològic al llarg de la vida és força poc conegut i la majoria del que ens sabem és per models animals. El problema, però, és que en el cas dels ratolins, els més emprats, es desenvolupen molt més ràpidament que els humans i els seus cossos tenen unes defenses una mica diferents de les nostres. Així doncs, els investigadors han fet servir teixits donats per pacients pediàtrics morts per veure què diferencia el sistema immunològic d’un nadó del d’un adult.
Les cèl·lules T de memòria i les al·lèrgies alimentàries
En el primer estudi, s’explica com les cèl·lules T de memòria, que es formen després de la primera exposició a un patogen, s’acumulen ràpidament als pulmons i els intestins durant els primers tres anys de vida i més gradualment a la sang i la limfa. Això permet que tant els infants més grans com els adults tinguin respostes immediates i específiques quan tornin a topar amb el mateix invasor. En els més petits, però, aquestes cèl·lules no són prou madures, i és per això que són més vulnerables i pateixen infeccions repetides.
Aquest estudi, d’altra banda, també pot explicar per què introduir alguns aliments als infants durant el primer any de vida pot evitar que pateixin al·lèrgies serioses més endavant. Aquestes cèl·lules T immadures són més tolerants i, per tant, no crearan una resposta immunològica forta contra nous aliments.
Una estratègia única del nadons però que pot dur problemes
Al segon estudi, d’altra banda, ha identificat una estratègia exclusiva dels nadons per fer front als nous patògens. Segons han observat els científics, els seus pulmons tenen grups de cèl·lules B, productores d’anticossos, envoltades de cèl·lules T. Aquest teixit limfàtic, segons sembla, es forma entre els 6 i els 12 mesos de vida però desapareix després dels 3 anys.
Aquests teixits, anomenats BALT permeten als pulmons fer anticossos abans que es desenvolupi la memòria de les cèl·lules T i després, quan ja no són necessaris, desapareixen. Així és com els infants més petits poden enfrontar-se a totes les infeccions respiratòries que pateixen durant els inicis de la seva vida i, de fet, podria explicar per què els nadons són més resilients, per exemple, a la Covid-19.
Alhora, però, els BALT també poden ser la raó darrere l’asma crònica i les al·lèrgies d’alguns infants. Si aquests teixits desapareixen massa tard en el creixement dels infants, podrien activar reaccions excessives davant d’alguns antígens. Com acostuma a passar a la vida, doncs, tot té un preu.
