Un estudi internacional de cinc anys de durada ha descobert gairebé 10.000 virus nous a les deposicions dels nadons. Els resultats, que han estat presentats en un article a ‘Nature Microbiology’, també apunten que no cal preocupar-se per això ja que una immensa majoria d’ells, el 90%, només afecten i maten bacteris.
De fet, que als excrements dels bolquers dels 647 nadons danesos que es van analitzar hi havia 10 cops més espècies de virus que no pas de bacteris. Un descobriment sorprenent i que fa que calgui recordar que només una part petitíssima dels virus fan emmalaltir els humans o les persones. En aquest cas, el que s’ha trobat en grans quantitats són bacteriòfags, uns virus que infecten els bacteris, formen part del microbioma humà i que, fins i tot, s’han proposat com una alternativa als antibiòtics.
Una barreja complexa i única
El microbioma intestinal dels humans és una barreja complexa de bacteris, arqueus, eucariotes microbians i virus. En el vas d’aquests darrers, la majoria són bacteriòfags i ajuden a mantenir la diversitat i la bona salut de la resta d’organismes. Gràcies a aquest estudi, els investigadors han creat una mena ‘atles’ de la diversitat d’ADN viral present als intestins dels infants, de què, fins i tot, hi ha una versió online.
La classificació dels virus en famílies i ordres segons la seva semblança genètica ha revelat que, de les 248 famílies presents, fins ara només se’n coneixien 16. Com que els bacteriòfags i altres virus del bioma intestinal són únics de cada persona i sovint no hi ha superposicions entre individus, fins i tot s’ha batejat algunes d’aquestes famílies amb el nom dels infants que els tenen.
Un descobriment que anima a continuar fent recerca
Una altra informació important és que, a més de ser únic, el viroma intestinal dels adults és estable mentre que, durant els primers dos anys de vida, és molt diferent del que serà quan el nadó sigui gran i es va estabilitzant. Així, en comptes dels 10.000 virus trobats als intestins dels nadons estudiat, en fer un repàs del viroma trobat en persones grans només se n’han trobat uns 800.
Aquests canvis i substitucions en els virus, afirmen els investigadors, podria tenir relació amb els seus hostes bacterians. Els ‘Bifidobacterium’, per exemple, ajuden a la digestió de la llet materna, cosa que vol dir que la seva importància decreix a mesura que passa el temps i, amb ells, també la dels virus que els infecten.
En qualsevol cas, si aquest estudi deixa clara alguna cosa és quanta recerca cal fer encara en aquest camp per poder comprendre millor el microbioma dels humans i no només com funciona sinó també com canvia al llarg de la vida.
