Els resultats d’una investigació en ratolins, publicats fa poc a la revista ‘Nature’, apunten que la sucralosa, un edulcorant força habitual, actua com a supressora del sistema immunològic si es fa servir en dosis altes. Gràcies a aquesta troballa, s’obre la porta a donar-li alguns usos mèdics com, per exemple, tractar malalties autoimmunes.
Un productes 600 cops més dolç que la sacarosa
La sucralosa és un substitut molt potent del sucre, sense calories i conegut per ser 600 vegades més dolç que la sacarosa. A més, però, també aconsegueix reduir la resposta immunològica en ratolins. Això, sumat al fet que és possible que tingui un efecte semblant en els humans i que és molt improbable que un consum en quantitats normals tingui cap tipus d’efecte perjudicial, fa pensar que caldria estudiar-lo en més profunditat per conèixer quins beneficis se’n poden extreure.
Els edulcorants tenen efectes en el nostre cos
Normalment pensem que els edulcorants passen pel nostre cos sense pena ni glòria més enllà del sabor que ens deixen a la boca, però aquest estudi és una prova més de com de falsa és aquesta creença. De fet, aquests productes han estat molt estudiats durant els darrers anys, concloent que tenen efectes biològics, per exemple, en la composició del microbioma dels humans. En el cas de la sucralosa, a més de demanar que es facin estudis per establir quin impacte pot tenir el seu consum habitual en la salut humana, els autors també recomanen que s’investigui el seu potencial per frenar malalties causades per un sistema immunològic massa actiu.
La sucralosa frena l’activitat dels limfòcits T
Els indicis a què apunta aquest estudi parteixen d’experiments al laboratori en què es va exposar limfòcits T d’humans i de ratolins a aquest edulcorant, mostrant que frenen la seva capacitat tant de replicar-se com d’especialitzar-se. Per veure què passava en animals vius, els investigadors van donar a ratolins aigua que duia una dosi de sucralosa equivalent al màxim recomanat en humans. Els ratolins, que tenien o bé una infecció bacterial o un tumor, permetien veure com canviava la resposta de les defenses del seu cos.
Efectivament, també es va alentir, recuperant-se després de deixar de donar sucralosa als animals. Tot i que no es van fer proves en dosis més baixes, els científics tenen clar que les quantitats menors fan que aquest efecte desaparegui i que, per tant, les persones que en prenen quantitats normals no s’han de preocupar. Una altra dada curiosa és que aquest edulcorant només afecta les cèl·lules T i no les B, per exemple, i que no s’acumula al seu interior.
Una ajuda que podria ser molt important
Així doncs, i per bé que caldria veure quins són els efectes del consum de dosis més baixes per part d’humans en aquest mateix sentit, la sucralosa no té per què ser necessàriament dolenta. De fet, els resultats d’aquest estudi mostren que algun dia podria tenir un ús terapèutic en persones amb malalties autoimmunes que, normalment, resulten difícils de tractar.
Aquesta teoria va ser provada en ratolins criats amb predisposició a patir diabetis tipus 1, causada per la destrucció de cèl·lules del pàncrees per part dels limfòcits T. Després de 30 setmanes, un terç dels ratolins que havien estat rebent dosis altes de sucralosa havien desenvolupat diabetis mentre que en el grup de control, que va créixer en condicions normals, tots l’havien desenvolupat.
Així doncs, si aquest edulcorant tingués el mateix efecte en humans, administrar-lo juntament amb els medicaments immunosupressors habituals podria permetre reduir les dosis d’aquests fàrmacs o, si més no, combinar els efectes de tots dos. A més, la sucralosa és barata i fàcil de fabricar i es creu que té menys efectes secundaris, de manera que seria una gran ajuda a molts nivells.
