Un equip d’investigadors alemanys ha descobert el mecanisme que fa que els tumors frenin la metàstasi i que pot explicar per què, en molts casos, només es produeixen un cop s’ha extirpat el tumor original. En un article publicat al ‘Journal of Experimental Medicine’, els científics expliquen com han identificat una substància missatgera de les cèl·lules canceroses que promou el creixement del tumor primari però que a la sang es divideix en dos fragments, un dels quals atura la metàstasi. A més, en experiments en ratolins, han aconseguit allargar la supervivència dels animals mitjançant un tractament amb el fragment inhibidor de la metàstasi.
Un fenomen conegut però poc entès
És força habitual que, en pacients amb càncer, les metàstasis potencialment mortals només apareguin després d’extirpar el tumor original, un fenomen comú en el càncer de pit i en el carcinoma de cèl·lules escamoses. Així, sembla que el focus original del càncer suprimeixi la metàstasi i que, en retirar-lo, pugui aparèixer, però les raons no s’havien entès.
Es dóna per fet que el sistema immunològic hi té alguna cosa a veure, juntament amb els anomenats ‘factors angiogènics’ que influencien la connexió de les metàstasis amb el sistema circulatori. Quan els tumors fan un mil·límetre, depenen del subministrament dels vasos sanguinis i fa anys que es va veure que, segons l’entorn, els tumors alliberen substàncies que promouen la formació de nous vasos o bé la frenen.
Una substància que fa créixer uns tumors i n’atura uns altres
Ara, els investigadors han examinat el factor de creixement vascular ANGPLT4, sobre el qual hi havia estudis contradictoris. Experimentant en tumors humans i de ratolins, van descobrir un mecanisme sorprenent on, entre les 38 substàncies missatgeres, aquesta era una de les que correlacionava més amb el creixement dels tumors. L’ANGPLT4 és produït per les cèl·lules del tumor primari i en promou el creixement, però quan s’allibera al rec sanguini es trenca, formant nANGPLT4 i cANGPLT4.
El primer es troba gairebé només al sèrum i va a parar a un receptor que suprimeix la formació de vasos sanguinis i, per tant, el creixement dels tumors metastàtics. En diversos experiments es va veure que, tractant els ratolins amb el fragment n, els animals sobrevivien més temps.
Així, tot i que extirpar els tumors primaris continua sent el més important en tractar un càncer, ara se sap que també fa que s’aturi el subministrament del fragment n, que frena la metàstasi, i permet que els tumors secundaris creixin. Els pacients de càncer podrien trobar una nova esperança en això, ja que es podrien beneficiar de medicaments amb el fragment n que frenin les metàstasis.
