MonPlaneta
Descobreixen com construïm la memòria relacional mentre dormim

L’anomenada memòria relacional és la que ens permet recordar les associacions arbitràries o indirectes entre objectes, persones, fets o conceptes, com ara associar els noms i les cares, on hem guardat les coses o si hem apagat els llums abans de sortir de casa, per posar alguns exemples. Com es construeix aquest tipus de memòria, però, és menys conegut, i aquí és on entra un equip d’investigadors que, en un article publicat al ‘Journal of Neoscience’, expliquen els mecanismes pels quals es creen o s’enforteixen els records relacionals mentre dormim.

Un petit detall del fragment de cervell mapejat a Neurglancer | Lichtman Lab/Harvard University/Connectomics Team/Google
Mapa d’un fragment del cervell. Les relacions entre regions i grups de neurones són essencials per a la memòria i la cognició | Lichtman Lab/Harvard University/Connectomics Team/Google

Un model artificial per reproduïr el funcionament del cervell

Que tant la memòria dels humans com la dels animals es beneficia d’un son d’una durada i una qualitat bones fa temps que és conegut. En aquest estudi, els investigadors van desenvolupar un model artificial de dues regions del cervell: el tàlem, que processa els sentits; i el còrtex, que processa la memòria, l’aprenentatge i la presa de decisions. El model podia simular tant l’estat de vigília, quan les neurones s’activen i estan preparades per processar la informació dels sentits; i el son profund, quan hi ha oscil·lacions de l’activitat elèctrica.

A la regió que representava el còrtex, les connexions entre les neurones podien fer-se més fortes o més febles segons l’activitat, un fenomen conegut com a plasticitat sinàptica i que reprodueix el mecanisme biològic que permet crear o esborrar records. El model imitava el processament visual, amb una capa funcionant com el còrtex visual i una altra com el còrtex associatiu.

Dormir és essencial pel bon funcionament del nostre cervell

Associacions indirectes

El model va ser entrenat perquè, estant ‘despert’, fes les mateixes associacions que nosaltres. Quan veiem un objecte sol, s’activa el còrtex visual, però quan en veiem dos en el mateix context, el còrtex associatiu augmenta les connexions entre les neurones que representen tots dos objectes. En vigília, el model aprenia relacions directes, com ara A+B o B+C. Quan ‘dormia’, en canvi, va començar a formar les indirectes, com ara A+C.

La raó que explica això és que, durant el son, les neurones que representaven tots tres ítems es van activar espontàniament en un ordre temporal proper, un fenomen anomenat ‘repetició del son’, que torna a activar parts del cervell en la mateixa seqüència en què es van activar durant el dia. Això activa la plasticitat sinàptica i forma connexions més fortes entre les parts implicades.

El trastorn d'ansietat s'acostuma a tractar amb benzodiazepines, que poden tenir efectes secundaris seriosos | Pixabay
El descobriment d’aquest mecanisme del cervell pot ajudar a alleujar els símptomes d’alguns trastorns mentals | Pixabay

Una possible ajuda per a alguns trastorns mentals

Després d’això, activar el grup A implicava, automàticament, l’activació dels grups B i C. Tot i que pugui semblar una explicació conceptual complexa, això pot tenir implicacions importants al món real, per exemple en l’estudi de trastorns com l’esquizofrènia o els trastorns de l’espectre autista, ja que els estudis apunten que les persones que els pateixen tenen tant problemes del son com pitjors resultats en proves de memòria relacional.

Així doncs, és possible que millorar el son profund pugui alleujar els símptomes cognitius relacionats amb aquestes malalties, en comptes de tractar directament els símptomes. A més, tot i que tant la memòria com la qualitat del son disminueixen a mesura que envellim, aquest descobriment també podria ajudar a millorar la memòria en les persones grans.

Més notícies
La manera com es rep, s'envia i es processa la informació a cada regió del cervell podria ser un element importantíssim per entendre 'allò que ens fa humans'

Un nou estudi dóna una explicació sorprenent a la intel·ligència humana

La comparació del nostre cervell amb el d'altres primats mostra unes diferències de funcionament molt importants
:  - Mobile
Les persones tenim tendència a mostrar molt evidentment l'estrès quan el patim | Piqsels

Els humans podríem haver començat a mostrar l’estrès per demanar ajuda

Els comportaments que el denoten podrien servir per fer-nos més agradables i fer que qui ens envolta actuï
:  - Mobile
Mentre dormim es duen a terme una sèrie de processos cerebals molt importants pel nostre benestar | Pxhere

Descobreixen com dormir ens ajuda a processar les emocions

El procés consolida les positives i elimina les negatives, una dada que pot resultar en el desenvolupament de noves teràpies
:  - Mobile
El funcionament de la memòria és un dels grans misteris del nostre cos, per bé que aquest darrer estudi ha obert una porta molt important

Descobreixen com funciona la ‘memòria RAM’ del nostre cervell

Un estudi que aprofundeix en aquest coneixement millora la comprensió de l'emmagatzematge de records visuals
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa