MonPlaneta
Un nou estudi dóna una explicació sorprenent a la intel·ligència humana

El funcionament del cervell humà és un dels grans misteris de la ciència. Els èxits que hem aconseguit com a espècie –i els mals que hem dut sobre nosaltres mateixos i sobre el món– provenen d’una intel·ligència que no té comparació amb la de cap altre animal del nostre planeta. En un article a la revista ‘Nature Neuroscience’, un equip d’investigadors proposa una explicació a aquest tret distintiu a partir de la comparació amb els cervells dels altres primats, i que no té tant a veure amb com és el nostre cervell sinó amb com funciona.

Les neurones productores de dopamina han resultat tenir diversos subtipus, un dels quals és especialment vulnerable al Parkinson | Pixabay
El cervell humà és un dels grans misteris de la ciència

Com processem la informació

A dia d’avui, els models teòrics sobre el cervell consideren que és un sistema distribuït de processament d’informació, amb diversos components –regions– molt connectats entre ells i que intercanvien informació a través de senyals d’entrada i de sortida. Aquest darrer treball va molt més enllà i, després d’una recerca multidisciplinar, demostra que al cervell no hi ha només un tipus de processament d’informació i que aquí és on rau la diferència que ens distingeix tant dels altres primats.

Els investigadors van fer servir el marc matemàtic de la teoria de la informació, que es fa servir per estudiar l’emmagatzematge i comunicació d’informació digital, per avaluar el cervell com si fos una màquina, i es van adonar que les diferents regions interactuen entre elles de maneres diferents. Algunes, especialment les que intervenen en les funcions motores i sensorials, ho fan amb senyals d’entrada i sortida, assegurant que les senyals arriben de manera segura. Els ulls, per exemple, envien la informació al cervell per duplicat, una vegada per ull amb una redundància que li dóna solidesa.

Escàner cerebral | iStock
El processament d’informació al cervell es produeix de manera diferent segon la regió | iStock

Una habilitat excepcional

No obstant això, la combinació de la informació gairebé idèntica de tots dos ulls permet que el cervell processi la profunditat i la distància, és a dir, les tres dimensions. Un exemple perfecte d’una altra manera de processar la informació, que els autors de l’estudi anomenen “sinèrgica” i on es pot dir que el total és més que la suma de les parts. Aquest processament sinèrgic és més habitual a les zones del cervell on resideixen les funcions cognitives complexes, com ara l’atenció, l’aprenentatge, la memòria de treball, la cognició social i numèrica…

Les connexions d’aquestes zones són molt menys rígides que les que processen informació amb senyals d’entrada i sortida perquè la capacitat de canviar és essencial per al seu bon funcionament, establint connexions diferents i facilitant combinar la informació com es vulgui. A més, les regions on es produeix aquest tipus de processament, que són majoritàriament a les capes externes del cervell, es processa informació provinent de la resta, i és per això que estan molt interconnectades.

Macac  | Pikist
Els macacos són una espècie propera amb la qual s’observen diferències molt importants pel que fa al funcionament del cervell | Pikist

Diferències importants amb els altres primats

En comparar aquesta característica del cervell humà amb la dels altres primats, es va determinar que, si bé la dependència de la informació redundant és pràcticament la mateixa en un humà que en un macaco, les interaccions sinergístiques suposen una proporció molt més gran del flux d’informació del cervell en la nostra espècie. Això és especialment visible al còrtex prefrontal, on tenen lloc els processos cognitius més complexos de les persones i on en els macacos, en canvi, hi ha molt més processament d’informació redundant.

Aquesta regió del cervell, de fet, ha canviat molt amb l’evolució. En una comparació del cervell humà i els dels ximpanzès, es va observar que, com més gran s’ha fet una d’elles en nosaltres, més fa servir el processament sinèrgic de la informació. Aquest fet es veu fins i tot a l’ADN: les regions del cervell més associades a aquesta manera de processar la informació tenen més gens únics dels humans i que es relacionen amb la intel·ligència.

Una passa més a prop d’entendre què ens fa humans

Així doncs, els investigadors conclouen que el teixit cerebral extra que els humans hem adquirit amb l’evolució es dedica, principalment, al processament sinèrgic de la informació. Així, sembla que els avantatges d’aquest sistema podrien ser darrere les capacitats cognitives distintives dels humans, a més de suposar un element clau de l’evolució del nostre cervell. A més, també mostren la relació entre la fiabilitat de la informació i la capacitat d’integrar-la, un equilibri importantíssim i que és, probablement, allò que ens fa humans.

Més notícies
Les converses entre persones amb accents diferents duen a un fenomen conegut com a 'convergència lingüística' | Wikimedia Commons

Per què ‘s’encomanen’ els accents?

Una investigadora explica el fenomen de la convergència lingüística
:  - Mobile
Les persones tenim tendència a mostrar molt evidentment l'estrès quan el patim | Piqsels

Els humans podríem haver començat a mostrar l’estrès per demanar ajuda

Els comportaments que el denoten podrien servir per fer-nos més agradables i fer que qui ens envolta actuï
:  - Mobile
La modificació genètica d'uns hàmsters ha canviat la seva conducte d'una manera totalment inesperada | Pixabay

La modificació genètica pot canviar el comportament social dels animals

Un experiment amb la tecnologia CRISPR-Cas9 ha sorprès els investigadors pels seus resultats
:  - Mobile
Mentre dormim es duen a terme una sèrie de processos cerebals molt importants pel nostre benestar | Pxhere

Descobreixen com dormir ens ajuda a processar les emocions

El procés consolida les positives i elimina les negatives, una dada que pot resultar en el desenvolupament de noves teràpies
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa