Es antiinflamatoris no-esteroidals, entre els quals hi ha l’ibuprofen o l’aspirina, són molt emprats arreu del món per tractar el dolor i les inflamacions, però també tenen tenir, fins i tot en les mateixes dosis, efectes inesperats en diverses malalties, com ara problemes cardiovasculars o fins i tot el càncer. És per això que un equip d’investigadors liderats per la Universitat de Yale (Estats Units) els ha estudiat, descobrint un procés desconegut fins ara, presentat en un article a la revista ‘Immunity’, que podria explicar tant aquests efectes com canviar els futurs usos d’aquests medicaments.

Un efecte totalment inesperat

Fins ara es pensava que els efectes dels antiinflamatoris no-esteroidals es devien només al fet que inhibeixen alguns enzims, però aixó no pot explicar alguns dels efectes observats en difersos fàrmacs de la família, com ara que alguns previnguin problemes de cor mentre altres en causen, que alguns limitin la incidència del càncer colorectal o, també, els efectes que poden tenir en persones asmàtiques.

Ara, fent servir cultius de laboratori i ratolins, els investigadors han trobat un altre mecanisme que fa que alguns d’aquests medicaments redueixin la inflamació i que podria explicar alguns d’aquests efectes. L’indometacina, per exemple, emprada per a l’atritis i la gota, o el mateix ibuprofen, activen una proteïna anomenada NRF2, que activa la resposta anfiinflamatòria del cos.

La inflamació és una reacció defensiva del cos davant la presència d'agents estranys, però també és darrere d'un bon número de malalties | Wikimedia Commons
La inflamació és una reacció defensiva del cos davant la presència d’agents estranys, però també és darrere d’un bon número de malalties | Wikimedia Commons

Molta recerca per fer

Això no vol dir necessàriament, és clar, que els efectes inesperats siguin a causa de la NRF2, però és un bon indicador i una porta oberta a continuar investigant per confirmar-ho o refutar-ho. De fet, a dia d’avui, aquest mateix equip està investigant els efectes dermatològics d’alguns d’aquests antiinflamatoris per descobrir si la seva aparició és a causa de la interacció amb la proteïna NRF2. Si fos així, podria canviar la manera com entenem el tractament de les inflamacions i, és clar, l’ús d’aquests medicaments.

Així, per exemple, hi ha assaigs en curs per veure si els fàrmacs que activen la proteïna NRF2 funcionen tractant malalties inflamatòries com l’Alzheimer, l’asma o alguns càncers, cosa que permetrà avaluar el potencial i les limitacions d’aquests efectes. A més, sabent quins antiinflamatoris tenen aquest efecte i quins no, es podria escollir quin és el millor en cada moment per a cada pacient.

Un altre detall important és que, pel que se’n sap, la proteïna NRF2 controla un número considerable de gens, relacionats no només amb la inflamació sinó també amb el metabolisme, la resposta immunològica, l’envelliment, la longevitat i la reducció de l’estrès cel·lular. Així doncs, tant si són beneficiosos com adversos, hi podria haver molts més efectes secundaris dels antiinflamatoris que no coneixem i que ara, almenys, podrem buscar.

Nou comentari

Comparteix