L’esquizofrènia és un trastorn que afecta la manera com les persones actuen, pensen i perceben la realitat, i sovint és molt difícil de tractar perquè les seves causes i símptomes poden variar moltíssim. Ara, en un article a la revista ‘Cell Reports Medicine’, un equip d’investigadors apunta a la possibilitat que alguns casos tinguin un origen autoimmune. Segons expliquen, han trobat un autoanticòs present en alguns pacients i que, en injectar-lo al cervell de ratolins, causava comportaments i canvis al cervell com els que produeix l’esquizofrènia.

Un autoanticòs sospitós

A l’hora de buscar possibles autoanticossos que causessin esquizofrènia, els investigadors van seguir la pista de la molècula NCAM1, que alguns estudis anteriors ja havien assenyalat com un compost que ajuda les neurones a comunicar-se a través de les sinapsis i que podria tenir algun paper en el desenvolupament de la malaltia. Així, l’equip va buscar autoanticossos contra la NCAM1 en 200 persones sanes i 200 amb esquizofrènia, trobant-los només en 12 persones del segon grup.

L’autoanticòs afecta les sinapsis de les neurones d’una manera anàloga a l’observada en pacients d’esquizofrènia

Resultats molt clars

Un cop identificat l’autoanticòs, els investigadors volien comprovar si efectivament aquests podien causar els canvis associats a l’esquizofrènia, de manera que els van extreure d’alguns pacients, els van purificar i els van injectar al cervell de ratolins de laboratori. Els resultat van ser claríssims: al cap de poc temps de la injecció, el seu comportament canviava i el comportament de les seves sinapsis també, i d’una manera molt semblant a l’observada en humans amb esquizofrènia.

En concret, els ratolins injectats amb l’autoanticòs van perdre facultats cognitives i es van produir canvis en el seu reflex de l’ensurt, dues modificacions associades a l’esquizofrènia en altres models animals. A més, van perdre sinapsis i espines dendrítiques, estructures molt importants per a la comunicació entre neurones.

Tenint en compte les grans diferències que l’esquizofrènia presenta entre pacients i els problemes per tractar-la, els resultats d’aquest estudi són prometedors i podrien ajudar moltíssim al diagnòstic i el tractament, si més no, d’algunes persones afectades.

Més notícies
Quan dormim, el cervell es repara i endreça la nostra memòria, creant les associacions indirectes que fem servir habitualment | D.P.

Descobreixen com construïm la memòria relacional mentre dormim

Les connexions entre elements que no tenen cap relació demanen que les neurones i els circuits que els representen es comuniquin
:  - Mobile
El funcionament de la memòria és un dels grans misteris del nostre cos, per bé que aquest darrer estudi ha obert una porta molt important

Descobreixen com funciona la ‘memòria RAM’ del nostre cervell

Un estudi que aprofundeix en aquest coneixement millora la comprensió de l'emmagatzematge de records visuals
:  - Mobile
El descobriment del fonament cerebral del comportament competitiu i social dels ratolins pot tenir implicacions importants en els humans | Aidan Meyer / Stocksnap

Identifiquen les neurones de la competitivitat i el comportament social

Això no només servirà per entendre les interaccions humanes sinó també per estudiar problemes neurocognitius com l'autisme o l'esquizofrènia
:  - Mobile
| Wikimedia Commons

Un nou test detecta si la impulsivitat és patològica

El diagnòstic es fa en base a la reacció en veure imatges desagradables
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix