Els cors mecànics activen alguns processos de regeneració en algunes parts dels òrgans que havien quedat inutilitzades, segons un estudi pilot que pot obrir alguns camins en el desenvolupament de teràpies regeneratives. Tot i que l’abast del treball és petit, suposa la primera mostra que els cors mecànics, una tecnologia emprada i de què s’ha comprovat el funcionament en casos greus d’insuficiència cardíaca, poden ajudar a regenerar el teixit muscular.
Els resultats de l’estudi han estat publicats a la revista ‘Circulation’ i expliquen com els dispositius d’assistència ventricular (LVAD per les seves sigles en anglès), uns aparells que ja han salvat moltes vides, han mostrat signes de regeneració metabòlica en zones del miocardi, és a dir, a les parets del cor, que no tenien gaire activitat o, fins i tot, que ja no en tenien gens.
Ara cal veure si els resultats es poden replicar en estudis més grans, ja que podrien revelar que els cors mecànics no només poden ajudar a mantenir el cor en funcionament sinó que també poden arribar a revertir els pitjors casos d’insuficiència, cosa que seria un avenç enorme en aquest camp. De fet, la regeneració s’ha trobat en parts del cor que s’haurien pogut considerar mortes, un descobriment prometedor que durà a noves investigacions que, si donen bons resultats, podrien permetre idear noves teràpies.
L’estudi va seguir l’evolució de quatre pacients d’entre 39 i 59 anys d’edat que prenien medicaments per a la insuficiència cardíaca. Se’n va mesurar l’activitat metabòlica gràcies a una molècula de sucre anomenada F-fluorodeoxiglucosa, o FDG, present al cor i que es considera una mostra que el teixit del cor és viu. Gràcies a tomografies d’emissió de positrons, es van seguir aquestes molècules cada sis mesos durant un període d’un any i mig.
En tots els casos es va veure que hi havia un augment de la seva presència en zones on abans no hi havia cap tipus d’activitat, cosa que indica que el teixit del miocardi es podria haver regenerat. L’augment de FDG respecte els nivells inicials, però, va tenir un marge ampli, de poc menys d’un 2% a gairebé un 24%, indicant que cal fer més recerca per comprendre les circumstàncies que han causat aquestes diferències.
