Que els adolescents deixen d’escoltar les seves mares i comencen a fer molt més de cas a altres persones no és cap secret. El que sí que ho és, però, es que té una explicació científica que acaba de ser descoberta. En un article publicat a la revista ‘Journal of Neuroscience’, un equip de neurocientífics de la Universitat de Stanford, als Estats Units, explica els canvis que es produeixen al cervell i que tenen un efecte que acostuma a desesperar la majoria de pares.
Una conseqüència del creixement
Quan els infants creixen i les seves relacions socials creixen més enllà del seu cercle familiar immediat, els seus cervells s’adapten a la nova situació. Així, si el cap dels infants està “sintonitzat” amb les veus de les seves mares, els adolescents tenen moltes més fonts de sons i informació a què han de poder parar atenció, dividint-la i, efectivament, allunyant-la de la que havia estat la veu principal durant els primers anys de les seves vides.
Canvis al cervell
Aquest descobriment ha estat fet gràcies a un estudi que ha consistit a escanejar els cervells de persones d’entre 7 i 16 anys mentre sentien la veu de la seva mare i la de dones desconegudes. Per eliminar l’efecte del missatge que transmetien les veus, es van fer servir paraules inventades, sense cap mena de sentit.
Els estudis anteriors que havia fet aquest mateix equip ja havien demostrat que, en els cervells dels infants d’entre 7 i 12 anys, hi ha algunes parts del cervell, les que es relacionen amb la detecció de recompenses i amb un augment de l’atenció, que responen de manera més intensa davant la veu de la mare que la d’altres persones.
En els adolescents, en canvi, l’experiment ha revelat que passa justament el contrari: els seus cervells tenen una resposta molt més forta davant les veus que no els són familiars que no pas quan se’ls exposa a les veus de les seves mares, i els resultats de l’assaigs també indiquen que el canvi es produeix entre els 13 i els 14 anys d’edat.
Una explicació lògica
El fet, però, no és pas que els cervells adolescents deixin de respondre davant de les mares, sinó que les veus que no els són conegudes esdevenen més satisfactòries i mereixedores d’atenció que la que han sentit tota la vida. Això, és clar, no és pas negatiu, perquè l’exploració de noves persones i noves situacions és un dels elements centrals de l’adolescència. L’estudi, però, reflecteix aquest fet i li dóna una explicació biològica.
El comportament del cervell davant de les veus és un camp que ha estat força estudiat durant els darrers anys. Així, per exemple, un experiment semblant dut a terme el 2011 va demostrar que, en sentir la veu de les seves mares, els nivells d’hormones de l’estrès en les nenes disminueix, cosa que no passa en cas que la mare, en comptes de trucar-les per telèfon, els enviï un missatge al mòbil.
La ciència i el desenvolupament
En qualsevol cas, aquests resultats reforcen la idea que el cervell canvia davant de les necessitats que apareixen amb el pas del temps i l’adquisició de noves experiències. Des del punt de vista de la supervivència, les nostres probabilitats de continuar vius deixen de dependre tant del suport de la mare i les relacions amb la resta de persones comencen a ser cada vegada més importants.
Hi pot haver, és clar, excepcions, i no se sap del cert com d’universal és aquest canvi neurològic. Segons la relació amb les mares, el tipus d’educació que hi hagi hagut a casa, etc, això pot canviar. El que sembla cert, però, és que la frustració dels pares perquè els seus fills no els fan cas a partir de certa edat és un fet biològic molt comú i que té una explicació, i unes raons, totalment normals i fins i tot positives.
