Que els adolescents deixen d’escoltar les seves mares i comencen a fer molt més de cas a altres persones no és cap secret. El que sí que ho és, però, es que té una explicació científica que acaba de ser descoberta. En un article publicat a la revista ‘Journal of Neuroscience’, un equip de neurocientífics de la Universitat de Stanford, als Estats Units, explica els canvis que es produeixen al cervell i que tenen un efecte que acostuma a desesperar la majoria de pares.

Una conseqüència del creixement

Quan els infants creixen i les seves relacions socials creixen més enllà del seu cercle familiar immediat, els seus cervells s’adapten a la nova situació. Així, si el cap dels infants està “sintonitzat” amb les veus de les seves mares, els adolescents tenen moltes més fonts de sons i informació a què han de poder parar atenció, dividint-la i, efectivament, allunyant-la de la que havia estat la veu principal durant els primers anys de les seves vides.

El creixement del cercle social dels infants provoca canvis al seu cervell a mesura que es fan grans

Canvis al cervell

Aquest descobriment ha estat fet gràcies a un estudi que ha consistit a escanejar els cervells de persones d’entre 7 i 16 anys mentre sentien la veu de la seva mare i la de dones desconegudes. Per eliminar l’efecte del missatge que transmetien les veus, es van fer servir paraules inventades, sense cap mena de sentit.

Els estudis anteriors que havia fet aquest mateix equip ja havien demostrat que, en els cervells dels infants d’entre 7 i 12 anys, hi ha algunes parts del cervell, les que es relacionen amb la detecció de recompenses i amb un augment de l’atenció, que responen de manera més intensa davant la veu de la mare que la d’altres persones.

En els adolescents, en canvi, l’experiment ha revelat que passa justament el contrari: els seus cervells tenen una resposta molt més forta davant les veus que no els són familiars que no pas quan se’ls exposa a les veus de les seves mares, i els resultats de l’assaigs també indiquen que el canvi es produeix entre els 13 i els 14 anys d’edat.

Adolescent fent servir un telèfon mòbil  | Pxhere
L’augment de l’atenció a altres persones pot ser molt frustrant pels pares dels adolescents | Pxhere

Una explicació lògica

El fet, però, no és pas que els cervells adolescents deixin de respondre davant de les mares, sinó que les veus que no els són conegudes esdevenen més satisfactòries i mereixedores d’atenció que la que han sentit tota la vida. Això, és clar, no és pas negatiu, perquè l’exploració de noves persones i noves situacions és un dels elements centrals de l’adolescència. L’estudi, però, reflecteix aquest fet i li dóna una explicació biològica.

El comportament del cervell davant de les veus és un camp que ha estat força estudiat durant els darrers anys. Així, per exemple, un experiment semblant dut a terme el 2011 va demostrar que, en sentir la veu de les seves mares, els nivells d’hormones de l’estrès en les nenes disminueix, cosa que no passa en cas que la mare, en comptes de trucar-les per telèfon, els enviï un missatge al mòbil.

La ciència i el desenvolupament

En qualsevol cas, aquests resultats reforcen la idea que el cervell canvia davant de les necessitats que apareixen amb el pas del temps i l’adquisició de noves experiències. Des del punt de vista de la supervivència, les nostres probabilitats de continuar vius deixen de dependre tant del suport de la mare i les relacions amb la resta de persones comencen a ser cada vegada més importants.

Hi pot haver, és clar, excepcions, i no se sap del cert com d’universal és aquest canvi neurològic. Segons la relació amb les mares, el tipus d’educació que hi hagi hagut a casa, etc, això pot canviar. El que sembla cert, però, és que la frustració dels pares perquè els seus fills no els fan cas a partir de certa edat és un fet biològic molt comú i que té una explicació, i unes raons, totalment normals i fins i tot positives.

Més notícies
Dormir les hores justes i sense interrupcions és importantíssim per la nostra salut mental i el nostre benestar | Pxhere

Esbrinen quant cal dormir a partir dels 40 per mantenir sa el cervell

Dormir més o menys hores de les recomanades s'associa amb problemes cognitius i de salut mental, segons un estudi
:  - Mobile
Posar les plaquetes al costat del foc feia que, amb el parpelleig de les flames, es creés una certa il·lusió de moviment | PLOS ONE

Els humans de l’Edat de Pedra ja miraven ‘pel·lícules d’animació’

S'han descobert una cinquantena de tauletes amb dibuixos que, posats al costat del foc, semblava que ballessin
:  - Mobile
El funcionament de la memòria és un dels grans misteris del nostre cos, per bé que aquest darrer estudi ha obert una porta molt important

Descobreixen com funciona la ‘memòria RAM’ del nostre cervell

Un estudi que aprofundeix en aquest coneixement millora la comprensió de l'emmagatzematge de records visuals
:  - Mobile
Les drogues al·lucinògenes produeixen diversos tipus d'alteracions en la consciència i les percepcions | Piqsels

Com s’explica un viatge al·lucinògen revela les parts del cervell afectades

Un nou estudi pot ajudar a trobar dianes per tractar trastorns mentals
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa