Consumir algunes substàncies al·lucinògenes pot induir un canvi vital, pel que fa a l’actitud, al benestar, a trobar sentit a la vida i a apreciar-la, semblant al que produeix en les persones que han estat a punt de morir i han ‘tornat a néixer’. Així ho afirma un estudi publicat a la revista ‘PLOS ONE’ i elaborat per investigadors de la Universitat Johns Hopkins, als Estats Units, que ha comparat totes dues situacions analitzant les experiències de 3.000 persones que havien canviat la seva manera de veure la vida o bé després de consumir al·lucinògens o bé després d’haver viscut una experiència propera a la mort (NDE).
Experiències amb elements en comú
En aquest estudi es van incloure persones que havien consumit quatre al·lucinògens: psilocibina –la substància activa de l’ayahuasca–, LSD, ayahuasca –que conté entre d’altres psicodèlic natural DMT– i el DMT mateix. Tant aquestes persones com les que havien viscut NDEs van descriure com això els havia donat una actitud més positiva envers la vida, amb menys por, i un augment en la comprensió d’ells mateixos, en el seu benestar i en el sentit que donaven a la seva existència.
No obstant això, l’estudi va trobar diferències entre les substàncies. Així, els qui havien pres ayahuasca o DMT van tenir efectes més positius i més duradors que els qui van consumir psilocibina o àcid lisèrgic. A més, entre els participants, tot i que tots parlaven d’una experiència de tipus espiritual o místic, de ser un amb l’univers, de transcendència, tot i que les experiències psicodèliques tenien més elements d’aquest tipus, eren les NDEs les que eren descrites més sovint com el moment amb més sentit i que els havia donat més coneixement de tota la seva vida.
Viatges diferents, efectes comparables
A nivell sensorial, i pel que expliquen els qui les han viscut, una NDE i una experiència psicodèlica tenen elements molt diferents. Les NDEs, força reproduïdes a la ficció, inclouen caminar de la foscor cap a la llum, trobar un punt de no retorn i, fins i tot, un repàs de la pròpia vida o una conversa amb persones mortes. Una experiència que, tot i que semblant en alguns punts a la que s’experimenta amb el DMT, no és igual que un ‘viatge’ al·lucinògen.
I no obstant això, sembla que totes dues coses tenen, malgrat les diferències en intensitat, algunes característiques i efectes molt semblants. En un article a ‘The Conversation’, el professor Steve Taylor, de la Universitat Leeds Beckett, explica com totes dues experiències ens duen més enllà de les limitacions del món que coneixem, del nostre estat ‘normal’ de veure el món a través d’un filtre infinit de pensaments i associacions, de les coses que passen ‘a fora’ sent viscudes per algú que és ‘a dins’.
Tant en les NDE com en un viatge psicodèlic, això canvia. S’exprimenta una sensació d’unitat i d’harmonia que sembla natural però que la consciència elimina. Aquest estat ‘elevat’ té un aspecte de revelació, de fer un cop d’ull a una realitat molt més profunda. En el cas de les NDEs, a més, inclouen la proximitat de la mort, que ens fa adonar-nos encara més del valor de la vida. El fet que en moltes d’aquestes experiències es tingui la sensació d’haver mort durant uns instants podria explicar que siguin encara més transformadores.
Un misteri per resoldre
Els elements en comú han fet que s’hagin intentat explicar les NDEs com viatges al·lucinatoris causats per un cervell a punt de morir. La glàndula pineal, de fet, pot sintetitzar DMT de manera natural, i un funcionament anòmal en un moment tan biològicament complex com el pas de la vida a la mort podria explicar les semblances entre les experiències amb DMT i les NDE. No obstant això, queda molt per estudiar per treure’n l’entrellat. En aquest sentit, els estudis que s’estan fent sobre el possible ús de drogues per tractar alguns transtorns mentals podria donar-nos informació molt interessant.
