La barreja de cervesa i drogues al·lucinògenes podria haver estat el secret dels wari, una cultura d’Amèrica del Sud que va construir un imperi molt abans que els inques i que va durar segles. Governants de les terres altes de l’actual Perú entre els segles VI i XI, sembla que servien cervesa amb llavors d’una planta psicotròpica als visitants durant les festes, i això els podria haver ajudat a millorar les relacions amb els veïns i a mantenir el seu poder polític.
Aquestes són les conclusions a què arriba un equip de científics en un article a la revista ‘Antiquity’, que revela que els wari feien servir llavors de l’arbre vilca i el barrejaven amb la ‘chicha’, la cervesa que feien a partir del pebrer bord. Ho han descobert a partir de les excavacions al jaciment de Quilcapampa, al sud del país, i aquest descobriment dóna una nova aproximació a com diverses civilitzacions han fet servir les drogues.
Al llarg de la història, tant a Amèrica del Sud com a la resta del món, l’ús de substàncies al·lucinògenes ha estat molt variable. En general s’ha reservat a uns pocs, com és el cas dels xamans d’algunes cultures o la celebració dels misteris eleusins a l’Antiga Grècia. Els wari, en canvi, van fer-ne un ús radicalment diferent.
Fins ara se sabia que els wari produïen grans quantitats de chicha i en consumien a les festes com un element cultural i de control polític, però fins ara no s’havia descobert que la barrejaven amb la vilca. En tastar-la, els visitants d’altres regions devien viure una experiència totalment desconeguda per a ells i que no podien pagar ni tornar de cap manera als seus anfitrions, quedant en deute amb ells. Així, les grans festivitats dels wari servien com a demostracions de poder i impressionaven vivament els hostes.
Una altra sorpresa de l’ús de la vilca no és tant pel seu consum en sí, de què es tenen mostres molt més antigues, sinó pel fet que la tinguesin tan a mà. Al cap i a la fi, la regió de Quilcampa no té les condicions per al seu cultiu, de manera que devien tenir un sistema de camins per transportar-la allà on fes falta. Uns camins que, de fet, els inques van continuar fent servir segles més tard.
Precisament, tot i aquest descobriment, hi continua havent un gran misteri en la història dels wari: per què van desaparèixer. Al cap i a la fi, no sembla que fossin substituïts per un altre gran imperi que els conquerís perquè, entre la fi del seu regnat i el domini dels inques, van passar segles.
