Un test genètic podria predir com funcionaran els medicaments al cos d’un pacient i, per tant, ajudar a personalitzar-los, en el que podria ser l’inici de tota una revolució mèdica. Així ho afirmen la Societat Farmacològica Britànica i el Reial Col·legi de Metges, que han assegurat a la cadena pública britànica BBC que, l’any vinent, el Servei Nacional de Salut del Regne Unit podrien tenir aquesta eina a la seva disposició.
Efectes inesperats
Algun medicaments tenen menys efectes o fins i tot cap ni un a causa de petites diferències en el funcionament del cos de cadascú. En alguns casos, un medicament pensat per a salvar vides pot arribar, fins i tot, a ser perjudicial. Aquestes diferències, és clar, són a l’ADN, el codi que duu les instruccions del funcionament del cos, i el camp de la medicina que vol triar el millor medicament per a cada ADN és l’anomenada farmacogenòmica.
Tot i que aquestes diferències genètiques amb conseqüències greus i inesperades poden semblar una excepció, la BBC cita el professor Mark Caulfield, president de la Societat Farmacològica Britànica, que afirma que “el 99,5% de nosaltres tenim com a mínim un canvi al genoma que, si ens trobem amb la medicina equivocada, farà que no funcioni o ens faci mal”. Així, per exemple, només al Regne Unit hi ha cinc milions de persones a qui la codeïna no els calma el dolor, perquè el seu ADN no té les instruccions per fer l’enzim que la converteix en morfina.
Una disciplina provada
La farmacogenòmica, de fet, no és un camp nou, sinó que fa temps, per exemple, que s’empra en el tractament del VIH. Abans, entre el 5% i el 7% de les persones a qui es receptava abacavir tenien una reacció adversa i fins i tot, alguns morien. Gràcies als tests d’ADN, ara aquesta possibilitat ha desaparegut.
És per això que els científics han examinat els 100 medicaments més receptats al Regne Unit i han elaborat un informe on declaren que es tenen els coneixements i la tecnologia per fer servir la farmacogenòmica en, com a mínim, 40 d’ells, a un cost de 100 lliures esterlines i a través d’una simple mostra de sang o de saliva.
“Una nova era de la medicina”
Tot i que ara s’espera fer la prova quan es recepti un d’aquests 40 fàrmacs, es vol arribar a fer-ho o bé després del naixement o bé quan s’arribi a certa edat en què es comencen a necessitar cada vegada més medicaments. Amb tot això, es vol eliminar la idea que “un medicament i una dosi serveix per a tothom”, explica a la cadena britànica el professsor Sir Munir Pirmohamed, de la Universitat de Liverpool.
Aquesta passa endavant, diu, suposarà “anar cap a una nova era de la medicina”. El director general del Servei Nacional de Salut d’Anglaterra, Lord David Prior, concorda amb ell i afirma que la implantació de la farmacogenòmica “és el futur” i “revolucionarà la medicina”.
