L’enorme pèrdua de vides que va causar la Pesta Negra en el seu viatge de l’Àsia Central fins a Europa Occidental i l’Àfrica al segle XIV va deixar una petjada al nostre ADN que encara es pot detectar a dia d’avui, més de 700 anys després. Segons un estudi publicat a ‘Nature’, algunes mutacions que van ajudar els nostres avantpassats a sobreviure a la pandèmia que va assolar mig món ara ens podrien estar perjudicant en forma de diverses malalties.
Més de 100 milions de morts
Quan la Pesta Negra, causada pel bacteri Yersinia pestis, va arribar a Europa el 1348, només va trigar sis anys a causar la mort d’entre una quarta part i la meitat de la població del continent. De l’actual Kirguizistan, on es creu que hi va haver els ‘pacients zero’, fins al nord d’Àfrica, més de 100 milions de persones van morir, en un dels moments més foscos i alhora importants de la història de la humanitat.
Un gen que millorava la resistència
Tenint en compte que les catàstrofes d’aquestes proporcions acostumen a deixar algun tipus d’empremta genètica en els seus descendents, un equip d’investigadors va decidir comprovar si amb la Pesta Negra havia passat igual. És per això que van analitzar l’ADN de 206 esquelets antics, que van datar amb precisió per saber si havien mort abans, durant o després de la pandèmia, alguns dels quals extrets de fosses comunes del segle XIV d’Anglaterra i Dinamarca.
Sorprenentment, la recerca va dur a una sèrie de mutacions en un gen anomenat ERAP2 que, si eren les adients, podien donar a qui les tenia fins a un 40% més de probabilitats de sobreviure a la plaga. Aquest gen s’encarrega de fer proteïnes que destrueixen agents invasors i en ‘mostren’ els fragments al sistema immunològic, fent més fàcil que els reconegui i els ataqui.
L’esdeveniment de selecció natural més intens de la història
Com tots els gens, és clar, n’hi ha diverses versions, algunes molt més efectives que altres, i calia heretar-ne una versió altament funcional del pare i de la mare per tenir aquesta resistència contra la Pesta. Com que aquestes persones van sobreviure molt més que no pas les que no teinen aquestes mutacions, en un període de temps relativament curt es van tornar molt més habituals. La seva presència, de fet, va augmentar un 10% en només 2-3 generacions, en l’esdeveniment de selecció natural més intens que es coneix a la història humana.
Una mutació que encara és força habitual
L’efectivitat d’aquests gens mutats a l’hora d’aturar la malaltia es van provar al laboratori, infectant mostres de sang de persones portadores amb el bacteri de la pesta i observant com, efectivament, resistien molt més. Trobar-les no va ser difícil: fins i tot a dia d’avui, les mutacions que ajudaven a combatre la Pesta Negra continuen sent molt més habituals que no pas abans del segle XIV. Actualment, però, aquestes mutacions no són tan beneficioses com aleshores. De fet, s’han relacionat amb algunes malalties autoimmunes com la malaltia de Crohn, que causa la inflamació del tracte gastrointestinal.
