MonPlaneta
Els efectes de la Pesta Negra encara són presents al nostre ADN

L’enorme pèrdua de vides que va causar la Pesta Negra en el seu viatge de l’Àsia Central fins a Europa Occidental i l’Àfrica al segle XIV va deixar una petjada al nostre ADN que encara es pot detectar a dia d’avui, més de 700 anys després. Segons un estudi publicat a ‘Nature’, algunes mutacions que van ajudar els nostres avantpassats a sobreviure a la pandèmia que va assolar mig món ara ens podrien estar perjudicant en forma de diverses malalties.

Més de 100 milions de morts

Quan la Pesta Negra, causada pel bacteri Yersinia pestis, va arribar a Europa el 1348, només va trigar sis anys a causar la mort d’entre una quarta part i la meitat de la població del continent. De l’actual Kirguizistan, on es creu que hi va haver els ‘pacients zero’, fins al nord d’Àfrica, més de 100 milions de persones van morir, en un dels moments més foscos i alhora importants de la història de la humanitat.

La Pesta va anar d'Àsia fins a Europa Occidental i el nord d'Àfrica a gran velocitat, estenent la mort al seu pas
La Pesta va anar d’Àsia fins a Europa Occidental i el nord d’Àfrica a gran velocitat, estenent la mort al seu pas

Un gen que millorava la resistència

Tenint en compte que les catàstrofes d’aquestes proporcions acostumen a deixar algun tipus d’empremta genètica en els seus descendents, un equip d’investigadors va decidir comprovar si amb la Pesta Negra havia passat igual. És per això que van analitzar l’ADN de 206 esquelets antics, que van datar amb precisió per saber si havien mort abans, durant o després de la pandèmia, alguns dels quals extrets de fosses comunes del segle XIV d’Anglaterra i Dinamarca.

Sorprenentment, la recerca va dur a una sèrie de mutacions en un gen anomenat ERAP2 que, si eren les adients, podien donar a qui les tenia fins a un 40% més de probabilitats de sobreviure a la plaga. Aquest gen s’encarrega de fer proteïnes que destrueixen agents invasors i en ‘mostren’ els fragments al sistema immunològic, fent més fàcil que els reconegui i els ataqui.

Yersinia pestis a l’interior d’una puça, les principals transmissores de la malaltia

L’esdeveniment de selecció natural més intens de la història

Com tots els gens, és clar, n’hi ha diverses versions, algunes molt més efectives que altres, i calia heretar-ne una versió altament funcional del pare i de la mare per tenir aquesta resistència contra la Pesta. Com que aquestes persones van sobreviure molt més que no pas les que no teinen aquestes mutacions, en un període de temps relativament curt es van tornar molt més habituals. La seva presència, de fet, va augmentar un 10% en només 2-3 generacions, en l’esdeveniment de selecció natural més intens que es coneix a la història humana.

Una mutació que encara és força habitual

L’efectivitat d’aquests gens mutats a l’hora d’aturar la malaltia es van provar al laboratori, infectant mostres de sang de persones portadores amb el bacteri de la pesta i observant com, efectivament, resistien molt més. Trobar-les no va ser difícil: fins i tot a dia d’avui, les mutacions que ajudaven a combatre la Pesta Negra continuen sent molt més habituals que no pas abans del segle XIV. Actualment, però, aquestes mutacions no són tan beneficioses com aleshores. De fet, s’han relacionat amb algunes malalties autoimmunes com la malaltia de Crohn, que causa la inflamació del tracte gastrointestinal.

Més notícies
La 'síndrome dels cabells inpeninables' pot resultar molt fàcil d'identificar | F.B. BASMANAV ET AL/AMERICAN JOURNAL OF HUMAN GENETICS

La mutació genètica que fa que qui la té no es pugui pentinar

Es caracteritza per uns cabells molt clars i secs contra els quals no hi ha pinta que valgui
:  - Mobile
Vianants amb mascareta al Passeig de Gràcia

Tres pandèmies en vint anys: la societat del segle XXI accelera la propagació de malalties

Els grans moviments de persones i la urbanització d'espais naturals faciliten la transmissió global de patògens
:  - Mobile
Un treballador del SEM a les portes d'urgències de l'hospital de Sant Pau de Barcelona

Una mutació multiplica gairebé per quatre el risc de patir càncer de mama

La recerca inclou l'anàlisi genètica de prop de 150.000 dones
:  - Mobile
Una cadena d'ADN

Uns quants gens neandertals podrien ser els majors responsables de casos greus de Covid-19

Un equip d'investigadors alemanys ha observat que haver-ne heretat una cadena d'ADN concreta multiplica per tres la probabilitat de necessitar respiració assistida en cas d'infecció
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa