Un estudi ha aconseguit aportar les primeres proves de l’establiment de relacions socials duradores entre ximpanzés i goril·les. En un article publicat a la revista ‘iScience’, es demostra que individus d’aquestes dues espècies diferents de primats estableixen lligams en estat salvatge i que poden durar anys i mantenir-se en contextos diferents, com demostren els més de 20 anys d’observacions que s’han fet a la República del Congo.
Dues espècies que viuen gairebé juntes
Tot i que fa temps que se sap que tant els ximpanzés com els goril·les poden reconèixer membres individuals de la seva espècie i formar-hi relacions duradores, no se sabia si això també passava amb altres espècies. De fet, no hi ha estudis sobre interaccions entre espècies de primats que hagin pogut tenir en compte la identitat de cada individu… Tot i que, de fet, la majoria d’exemplars d’aquestes dues espècies que queden al món comparteixen hàbitat als boscos de la conca del riu Congo, juntament amb moltes altres espècies amenaçades d’extinció.
Les raons darrere d’aquesta interacció
En aquest estudi, que recull informació obtinguda entre 1999 i 2020, hi ha proves d’espècies de primats interactuant de maneres molt diferents, de jugar entre elles a barallar-se. A partir d’aquí, a més, els investigadors van mirar d’esbrinar quins beneficis podien tenir aquestes relacions, incloent la protecció contra els depredadors, més accés a aliments o, fins i tot, beneficis provinents de compartir informació.
La protecció dels depredadors, de fet, era una de les teories més acceptades, però aquest estudi apunta que les interaccions van molt més enllà d’això. De fet, hi ha ben poques proves que assenyalin que l’associació entre ximpanzés i goril·les siguin per evitar els atacs de lleopards o de serps. El més important, sembla, és l’augment de l’accés a l’aliment, ja que menjar al mateix arbre suposa el 34% de les interaccions documentades, mentre un altre 18% eren primats aconseguint menjar diferent però al mateix lloc.
Relacions que duren anys i aporten molts beneficis
A més d’aquesta diversitat d’interaccions l’estudi també ha mostrat que les relacions socials poden durar anys. Així, per exemple, s’han observat tant goril·les com ximpanzés buscant companys de jocs concrets, en un comportament que els pot dona oportunitats úniques per millorar les seves competències socials, físiques i cognitives. De fet, l’aarticle posa fi a la idea que el paisatge social d’un ximpanzé està format per ximpanzés i obre la porta a una consciència social profunda i a un munt de camins de transmissió social desconeguts fins ara.
Aquest potencial per transmetre comportaments culturals beneficiosos, però, també pot facilitar la transmissió de malalties, un factor cada vegada més important i que gairebé iguala la caça furtiva com a amenaça. L’Ebola, per exemple, ha devastat les poblacions de simis de l’Àfrica Central, eliminant un terç dels ximpanzés i goril·les del món.
Més enllà de tot això, és clar, estudiar els grans simis que conviuen pot donar-nos una idea de com podrien haver-se relacionat alguns homínids antics, entre els quals els nostres avantpassats. Si bé normalment s’ha donat per fet que devien competir els uns amb els altres per l’ús dels mateixos recursos i hàbitats, l’exemple dels ximpanzés i els goril·les, com també alguns descobriments recents, podrien canviar aquesta idea i fer-nos pensar que, probablement, la situació era més relaxada i tolerant.
