Viure amb un ximpanzé adolescent o amb un d’humà no és tan diferent com ens podem imaginar, segons la ciència. Així ho afirma un estudi publicat al ‘Journal of Experimental Psychology’ que, a més, apunta que els adolescents humans poden ser més impulsius que els seus cosins de la família dels homínids.
Una evolució paral·lela
Els investigadors van treballar amb 40 ximpanzés salvatges, fent-los jugar a jocs que posaven a prova la seva actitud davant la presa de riscos i també la impulsivitat. En aquesta espècie, que viu uns 50 anys, es consideren adolescents els exemplars d’entre 8 i 15 anys que, com els humans, experimenten canvis hormonals ràpids, creen nous vincles socials, es tornen més agressius i competeixen per l’estatus social.
Els adolescents humans, doncs, també s’enfronten a cossos que canvien i a un cervell que els fa ser més impulsius, tenir més conductes de risc i que té més problemes per regular les emocions. Uns reptes compartits que, en aquest estudi, s’han volgut comparar. El treball, a més, també omple un buit de coneixement important sobre els ximpanzés adolescents que, habitualment, han estat poc estudiats.
Les semblances entre aquesta etapa de la vida en totes dues espècies han estat sorprenentment importants, per bé que, pel que fa als riscos, els ximpanzés esperen una recompensa grossa a llarg termini en comptes d’una recompensa més petita i immediata, com fan els humans.
Experiments amb resultats clars
Els dos experiments en què es basa aquest estudi tenen a veure amb el menjar i amb el fet que als ximpanzés no els agrada el cogombre mentre que els agraden força els cacauets i, complint amb l’estereotip, els encanten els plàtans. Així doncs, al primer experiment es va fer triar ximpanzés adults i adolescents entre una capsa que sempre tenia cacauets i una que o bé tenia cogombres o bé plàtans, però no ho sabien. En aquest cas, els adolescents tenien més tendència a arriscar-se per aconseguir un platan que no pas els adults.
En el segon, es va donar als ximpanzés l’opció d’aconseguir un tros de platan ara mateix o tres trossos al cap d’un minut: per bé que la majoria esperava per aconseguir els tres trossos, els adolescents tenien més tendència a estar irritats mentre ho feien. Una diferència important amb els humans ja que, amb els ‘nostres’ adolescents, l’experiment mostrava una tendència més gran a optar per la recompensa immediata. Això apunta que els ximpanzés tenen més paciència que altres animals i que, a més, l’habilitat d’esperar per aconseguir una recompensa major es desenvolupa abans que no pas en els humans.
En podem aprendre res?
Què ens ensenya això a l’hora de tractar amb adolescents que incorren en conductes de risc i no poden esperar les recompenses? Bé, el fet és que cal entendre què passa als seus cervells, que són en un moment d’un gran creixement i desenvolupament. Les seves connexions neuronals els impulsen a buscar coses noves, experiències i informació, i això fa que corrin riscos que un adult, sovint, no correria. De tot això, però, normalment n’aprenen, formant la seva personalitat i ensenyant-los a controlar-se.
Així doncs, el que es pot fer és animar-los a provar coses noves però posant normes i donant-los el suport que necessiten perquè estiguin segurs, tenint alhora uns límits i una xarxa de seguretat pels seus errors.
