Un nou estudi, publicat a la revista ‘PLOS ONE’, indica que la pandèmia ens ha fet més neuròtics i menys escrupolosos, especialment als joves de menys de 30 anys. Segons l’estudi, la maduració psicològica normal de les persones, que ens fa ser més amables a mesura que passa el temps, s’ha invertit en aquest grup poblacional, cosa que els podria dur problemes en el futur.
En condicions típiques, a mesura que la vida avança ens tornem més responsables i aprenem com portar-nos bé amb els altres i gestionar les nostres emocions. En els menors de 30 que han viscut la pandèmia, en canvi, sembla que s’ha produït el contrari, cosa que per a alguns experts suposa un problema de desenvolupament.
Canvis en els trets bàsics de la personalitat
Els investigadors tracen la personalitat de les persones, és a dir, com pensen, senten i es comporten, en base a cinc trets centrals: neuroticisme, meticulositat, extraversió, obertura a experiències i acordabilitat. Amb el temps, aquests trets canvien i, normalment, ens tornem menys neuròtics i més agradosos. Això ha estat així, és clar, excepte en situacions extremes com la pandèmia. Fins i tot tenint en compte que esperaven sorpreses, els científics han observat que, en només tres anys, la personalitat dels participants a l’estudi patia un canvi com si n’haguessin passat 10 i, a més, en el sentit contrari a l’esperat.
Mentre que els adults més grans, majors de 64 anys, no van modificar la seva personalitat, els adults joves –menors de 30– van mostrar els canvis més acusats en alguns trets mentre que els adults entre 30 i 64 anys van patir més canvis en general, en tots els trets. Aquestes diferències tenen sentit perquè, en l’adolescència i la primera adultesa, la quantitat d’experiències és molt major i n’hi ha que, si te les perds, ja no els podràs recuperar mai, com el final de l’institut.
Els investigadors van analitzar dades d’un gran estudi fet als Estats Units que es fixa en com canvien les actituds i comportaments de la població en resposta a esdeveniments importants. D’entre ells, es van agafar les dades disponibles de 7.000 persones d’entre 18 i 109 anys. Les seves conclusions afirmen que, per bé que al principi de la pandèmia el neuroticisme va baixar, probablement a causa de la solidaritat, durant els dos anys següent tot això va desaparèixer. A més, aquest canvi era marcat per la tèndència dels adults més grans, mentre que en els joves la situació va ser la contrària.
No se sap què pot passar en el futur
Els científics estan preocupats per aquests resultats i les conseqüències que poden tenir en el futur. Així, per exemple, una puntuació alta en neuroticisme es relaciona amb problemes de salut mental com l’ansietat, la depressió i els sentiments de soledat, mentre que una baixa escrupulositat causa problemes en l’educació, l’entorn laboral, la salut i les relacions.
Com evolucionen aquests canvis, però, de moment és un misteri, com ho és si seran permaanents. Podria ser que moltes persones hagin perdut experiències que havien de ser molt importants en la seva vida i que això els marqui per sempre, o pot ser que les tinguin una mica més tard i el seu desenvolupament acabi sent, tot i que més lent, el mateix que hauria estat sense la pandèmia.
