L’Homo floresiensis, un petit homínid descendent de l’Homo erectus, podria no haver-se extingit com es pensava sinó que, de fet, podria sobreviure en algunes zones remotes d’Indonèsia. Aquests parents de la nostra espècie, coneguts afectuosament com a “hòbbits” per la seva petita estatura, podrien continuar existint a la mateixa illa de Flores, que els va donar nom i on se’n van trobar els propers fòssils ara fa vint anys.
Aquesta és la tesi de l’antropòleg nord-americà Gregory Forth, que sosté que els Homo floresiensis no es van arribar a extingir mai, i defensa la seva hipòtesi amb un recull de més de 30 relats i testimonis contemporanis de la zona que informen de l’avistament de petites criatures quasihumanes.
Un homínid endèmic de Flores
Certament, els relats coincideixen amb el que se sap de l’home de Flores, que mesurava entre 100 i 110 centímetres i tenia un físic que també recordava al dels Mitjans de l’obra de J.R.R. Tolkien. El que no encaixa tant és que, segons la majoria de científics, l’Homo floresiensis va aparèixer fa aproximadament 100.000 anys i es va extingir fa 60.000, poc després que els humans moderns arribessin a la regió i els desplacessin.
Testimonis de la seva existència
Per a Forth, però, no va passar això sinó que els homes de Flores van fugir i es van amagar a zones menys accessibles, lluny dels seus cosins més grossos. Al seu nou llibre, que es titula “Entre Mico i Home: un Antropòleg en la Pista de l’Homínid Amagat’, l’investigador aporta tots els testimonis que ha pogut trobar sobre la possible supervivència d’aquesta espècie.
Tots ells són de membres del poble lio, nadius de l’illa de Flores, i el més recent és de 2017. En aquella ocasió, una dona d’uns 40 anys va afirmar que havia vist un “home-mico” que travessava el camp molt a prop de casa seva. Ella es trobava amb la seva filla i aquella criatura es va aturar i se’ls va quedar mirant. Al cap de poc, el seu marit també va arribar i va poder veure la criatura
Les coincidències entre els diversos relats recollits, especialment en alguns detalls, i el gran espant que van produir els fets en els testimonis, fan que el professor Forth els consideri fiables. No obstant això, l’antropòleg es troba amb l’oposició d’una gran majoria de la comunitat científica, que es mostra molt escèptica davant la possibilitat que, contra tot pronòstic, una altra espècie d’Homo hagi pogut sobreviure fins els nostres dies.
Només serà, doncs, cosa de fer estudis de camp en més profunditat i aconseguir algun tipus de prova que permeti confirmar-ne l’existència.
