Mentre les tonyines i els peixos espasa s’estan recuperant després de passar dècades en retrocés constant, els taurons estan cada cops més amenaçats. Això conclou un article publicat a la revista ‘Science’ que posa de relleu com, tot i que aquests depredadors comparteixen hàbitat amb espècies protegides, continuen estant en declivi. Una situació que apunta a que caldria repensar les estratègies de gestió i conservació dels mars.
Capturats per accident
El principal problema dels taurons és que, sovint, són capturats per accident precisament en zones de pesca de tonyina i peix espasa. En aquest estudi s’ha avaluat el risc d’extinció de 18 espècies de grans peixos oceànics durant gairebé 70 anys, donant una perspectiva de què no es disposava fins ara.
Tot i que la informació estava disponible per espècies de manera individual, aquesta visió de conjunt del funcionament dels ecosistemes marins era molt necessària. És per això que un equip de l’Institut Espanyol d’Oceanografia va fixar-se en la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN), l’estàndard del risc d’extinció de les espècies.
Un seguiment durant 70 anys
En comptes de revisar el perill que corren cada 4-10 anys, però, van voler crear un mètode de seguiment continu. Per això van recollir dades de l’edat mitjana de les espècies a la maduresa reproductiva, canvis en la biomassa de la població, abundància… de set espècies de tonyina, algunes de les quals vulnerables; sis de peix espasa i cinc de tauró.
Amb tot això, s’ha calculat les tendències del risc d’extinció en 18 espècies entre 1950 i 2019. Els resultats apunten que en les tonyines i els emperadors el risc va anar augmentant durant tota la segona meitat del segle XX i, a partir de 1990 en les tonyines i els 2010s en els emperadors, es va anar reduint, en concordança amb la reducció de la pesca. En els taurons, en canvi, ha anat augmentant.
Cal un canvi en la gestió dels mars
El problema, sembla, és que s’ha imposat la gestió sostenible de les poblacions d’uns peixos i en canvi, amb els altres, no s’ha fet, i continuen sent capturats per error a un ritme semblant. La solució, proposen els investigadors, és establir objectius de sostenibilitat més enllà d’espècies concretes i fer-los extensius als ecosistemes on viuen per veure si, així, els taurons es recuperen. A més, apunten, cal fer-ho abans no sigui massa tard.
