Un equip d’investigadors, liderats per científics de la Universitat d’Oxford (Anglaterra) han anunciat el descobriment de les restes de la víctima de l’atac d’un tauró fa 3.000 anys. La troballa, que ha estat feta pública a través d’un article a la revista ‘Journal of Archaeological Science: Reports’, es va fer al Mar Interior de Seto, al Japó, i és la prova directa més antiga de l’atac d’un tauró a un humà. És per això que, gràcies a l’arqueologia i a la ciència forense, els investigadors han reconstruït els fets.
Tot va començar amb un estudi de traumes violents entre restes de caçadors-recol·lectors trobades al Japó. L’exemplar número 24, però, era diferent dels altres. Com podia tenir 790 ferides serrades tan profundes, aquell home? I més si havia estat enterrat al cementiri de la seva comunitat, cosa que eliminava la possibilitat que hagués estat devorat per animals enmig del bosc, ja fos abans o després de la mort. Les ferides, a més, tenien una particularitat: estaven limitades als braços, les cames, el pit i l’abdomen. Els investigadors van descartar una baralla amb un altre humà i també els depredadors i carronyaires més habituals, fins que es van adonar que l’únic que encaixava a la perfecció era l’atac d’un tauró.
L’home va morir, aproximadament, entre el 1010 i el 1370 abans de Crist. Per la distribució de les ferides, devia ser viu en el moment de l’atac ja que, per exemple, la seva mà va ser tallada en el que sembla una ferida defensiva. D’altra banda, el seu cos va ser recuperat i enterrat, cosa que vol dir que no es trobava sol. El que no es podrà saber mai és si l’home volia caçar el tauró o bé si l’animal va ser atret per la sang o pels esquers per a altres peixos. En qualsevol cas, obre una finestra magnifica a la vida, sovint violenta i traumàtica, de les comunitats prehistòriques.
