A l’Aquari Cala Gonone, a Sardenya, un exemplar de mussola vera (Mustelus mustelus) ha nascut malgrat que la seva mare ha passat els darrers deu anys vivint en un entorn on només hi ha una altra femella i cap mascle. Segons explica la revista ‘Newsweek’ a la seva pàgina web, podria ser la primera vegada que té lloc un naixement així en aquesta espècie de tauró.
Aquest fenòmen, conegut com a partenogènesi, és fruit de la capacitat que tenen algunes espècies de fecundar els seus propis òvuls en situacions extremes. Tot i que és molt més habitual en els invertebrats, aquest comportament ha estat observat en més de 80 espècies de vertebrats, entre les quals hi ha rèptils i peixos, entre els quals una quinzena d’espècies de taurons i rajades. En animals en llibertat, però, resulta molt més difícil saber si una femella ha estat fecundada per un mascle o no, i casos com el naixement d’Ispera –que vol dir “esperança”– són la manera de saber del cert que hi ha hagut partenogènesi.
De fet, pel que fa als taurons, aquesta quinzena d’espècies són les que se sap que tenen aquesta capacitat, tot i que és possible que la majoria la tinguin. De fet, s’ha observat en molts casos de taurons femella que viuen en captivitat sense mascles, fins al punt que, en introduir-ne un, han abandonat la partenogènesi i han tornat a la reproducció sexual habitual.
Aquest tipus concret de partenogènesi, però, té molts problemes associats: com que essencialment el tauró no es clona sinó que es reprodueix amb ell mateix, la filla té el 100% de l’ADN de la mare però no n’és un clon exacte. Així, l’Ispera podria tenir els típics problemes associats a l’endogàmia, tot i que hi ha animals nascuts per aquest mètode que han tingut una vida normal i, fins i tot, s’han pogut reproduir.
