En un descobriment que ha sorprès la comunitat científica, un equip d’investigadors afirma que ha esbrinat que les serps femella també tenen clítoris. Un estudi publicat a la revista ‘Proceedings of the Royal Society B’, explica amb detall com és aquest organ sexual en aquesta família de rèptils i com, pel que se’n desprèn, podrien tenir una vida sexual molt més complexa del que es pensava fins ara.
Un organ molt comú en els vertebrats
Els clítoris són presents a moltíssims vertebrats, dels cocodrils als dofins. Una excepció notable, però, són els ocells, que el van perdre al llarg de l’evolució. Fins ara, es pensava que les serps femella havien corregut la mateixa sort, un fet que estranyava els investigadors perquè els llangardaixos, uns animals molt emparentats amb elles, en tenen un parell, anomenats ‘hemiclítoris’, cosa que encaixa amb el fet que els mascles tenen hemipenis.
En qualsevol cas, l’estudi de l’anatomia sexual de les serps havia estat, probablement, ignorat com un altre reflex de la moral que ha impedit tradicionalment estudiar el sexe femení en general. De fet, no fa pas tants anys que es coneixen tant la funció com la importància del clítoris femení humà, si més no de manera general. El cas de les serps, a més, amb hemiclítoris molt delicats i que és fàcil que passin desapercebuts, encara ho feia més difícil.
Grans diferències entre espècies
Examinant atentament serps mortes, però, els investigadors van trobar el que són clarament uns òrgans duals que no s’assemblen gens als hemipenis dels mascles. Els hemiclítoris, en comptes d’estar plens de fibres musculars, ho estan de col·làgen i tenen un gran número de connexions nervioses, cosa que indica que probablement són molt sensibles al tacte. A més, també estan dotats d’uns vasos sanguinis robustos.
Pel que fa a les diferències entre espècies, sembla que hi ha serps amb clítoris enormes i d’altres que els tenen molt petits, i fins i tot hi ha diferències en l’indret exacte de l’anatomia de les serps on es troben. Tot plegat, però, concorda amb la idea que les serps van evolucionar a partir dels llangardaixos i que els seus clítoris no van desaparèixer sinó que també van canviar.
Una possible utilitat
En allò referent a la seva utilitat, els investigadors creuen que la cerimònia d’aparellament i còpula podria estimular aquests òrgans, especialment quan les serps enrosquen els seves cues. Això podria fer que les femelles estiguessin més receptives, animant-les a copular més vegades i durant més estona i, d’aquesta manera, augmentant les seves probabilitats de fertilització.
Un altre descobriment que ens deixa clar que, fins i tot en aquells aspectes en què sembla que ja ho coneixem tot, sempre ens queda alguna cosa per aprendre.
