Els científics han descobert que les femelles de balena blanca i de narval tenen la menopausa, fent que el número d’espècies que se sap que l’experimenten arribi a cinc. A més dels humans, totes les altres espècies que s’ha comprovat que passen per aquesta etapa al llarg de les seves vides són odontocets -cetacis amb dents-: belugues, narvals, orques i caps d’olla negres d’aleta curta.
La majoria d’animals es reprodueixen al llarg de tota la seva vida, i els investigadors sempre han estat intrigats i s’han preguntat per què n’hi ha alguns que han evolucionat per deixar de fer-ho arribats a certa edat. Un nou estudi, liderat per les universitat d’Exeter i York (Anglaterra) i pel Centre de Recerca de les balenes, creu que la menopausa es va desenvolupar com a estratègia evolutiva en tres espècies diferents de balena, una de les quals era l’avantpassat comú de les balenes blanques i els narvals.
Segons expliquen els responsables de l’estudi a la revista ‘Scientific Reports’, on ha estat publicat, perquè la menopausa tingui una utilitat evolutiva l’espècie ha de tenir una raó perquè les femelles es deixin de reproduir i una raó perquè continuin vivint després de deixar de fer-ho. En el cas de les orques, per exemple, la raó és que els fills es queden amb la seva mare durant la resta de la seva vida i, per tant, com més gran és la femella, més gran és el seu grup. Al cap dels anys, això voldria dir que els seus fills i néts competeixen per la supervivència i això seria contraproduent.
La raó per la qual continuen vivint després de deixar de reproduir-se, d’altra banda, és que la seva experiència en tasques com ara buscar menjar continua sent molt útil per a la seva descendència. La menopausa de les orques està ben documentada gràcies a més de 40 anys d’estudi. En canvi, en el cas de les balenes blanques i els narvals no se’n té informació, però l’estudi va fer servir dades recollides d’exemplars morts de 16 espècies diferents i va trobar ovaris dorments en femelles grans de narvals i balenes blanques. En base a aquestes troballes, els científics van deduïr que aquestes espècies tenen estructures socials que, com en el cas de les orques, fan que les femelles visquin cada cop entre més parents al llarg de la seva vida.
Les investigacions fetes sobre el cas dels humans donen respostes semblants pel que fa als nostres avantpassats. Aquest fet, afegit als beneficis que les femelles més grans aporten al grup social un cop han deixat de reproduir-se, podria explicar l’evolució de la menopausa. En les condicions de vida actuals és més difícil estudiar aquest tipus de comportaments, és per això que les balenes ens poden donar moltes pistes sobre nosaltres mateixos i sobre les raons evolutives de la vida després de l’etapa reproductiva.
