El cant dels ocells i la percussió rítmica dels pica-soques podrien tenir molt més en comú que no ens pensem. Segons un article publicat fa poc a la revista ‘PLOS Biology’, els cervells de tots dos tipus d’ocell tenen regions molt similars per encarregar-se’n, cosa que podria indicar que tenen un origen evolutiu comú. Aquest descobriment, a més, ha sorprès els científics perquè la regió cerebral és la que fan servir els ocells cantaires per aprendre les seves cançons quan són joves. I si els pica-soques també aprenguessin els seus ritmes de petits?
Una habilitat molt poc corrent
Aprendre vocalitzacions mitjançant l’escolta i la repetició, com fem els humans, és molt estrany. Les espècies que han desenvolupat aquest habilitat són poques, com ara alguns ocells. Tots ells, però, han desenvolupat de manera independent alguns clústers de neurones a la part frontal del cervell que s’encarreguen de controlar aquesta habilitat.
La sorpresa, doncs, ha estat trobar aquests mateixos clústers en ocells que no canten, com és el cas dels pica-soques. La majoria, com ara els pingüins i els flamencs, no tenen aquestes regions cerebrals, però els pica-soques sí… i tot i que no canten, el seu tret més característic és com piquen amb el bec als troncs dels arbres i a altres llocs per tal de comunicar-se, ja sigui per trobar parella o defensar el seu territori.
Un possible avantpassat comú
Així doncs, quan van trobar aquestes regions al seu cervell, els científics immediatament van pensar que devien ser per ‘tocar’. Els experiments apunten que és així i que, tenint en compte que els cervells dels ocells cantaires i dels pica-soques van evolucionar per separat, aquests elements compartits devien ser presents en un avantpassat comú, com una base a partir de la qual cada grup va desenvolupar comportaments complexos diferents. De fet, el cant dels ocells es basa en el control d’un organ vocal per part del cervell, un control no gaire diferent que el que serveix per controlar el repiqueteig dels pica-soques.
Així doncs, tot i que no s’ha aconseguit esbrinar si la percussió dels pica-soques també és apresa, com el cant dels ocells, ara almenys se sap que existeix aquesta possibilitat. Els investigadors, en el futur, volen examinar amb més detall com estan estructurats els cervells dels pica-soques i aprendre molt més del control del cervell en els seus ritmes en espècies diferents, cercant diferències que es puguin atribuïr a l’evolució per separat
